Un home planeja casar-se. Aquí comença tot. Una sèrie de fotos segueixen la seva evolució (mort, separació, distanciament i naixement) en un quadre fix, amb una veu en off masculina que ens explica les històries ocultes darrere les fotografies.
Wahid El Moutannaovni 2006
3 Descripció arxivística resultats per al ovni 2006
Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.
“Hi ha una dita àrab que es pot traduir així: "Veig les estrelles al migdia". L'emprem quan tot sembla estar al revés, quan les coses no són com haurien de ser. Ho vaig sentir per primer cop al poblat de Sebt Jhjouh mentre viatjava amb Abdelfattah, un home per a qui les coses sens dubte no eren como haurien de ser". El gener de 2004 a Tànger, ciutat al nord del Marroc, Abdelfattah és un dels molts homes que intenten amagar-se en un vaixell de carrega per a emigrar a Espanya de manera il·legal. I See the Stars at Noon és un documental inquietant amb moments plens d'humor que explora de manera íntima les circumstàncies que porten el protagonista a arriscar-ho tot per un futur completament incert. La relació tradicional entre el realitzador i el seu subjecte es posa en entredit quan Abdelfattah li pregunta per què esta filmant la seva vida per a profit d'un públic europeu i què mereix ell a canvi.
Saeed Taji Farouky