"A tornallom" es diu quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, avui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament. El port de València vol créixer sobre l'horta de La Punta. Els veïns s'organitzen i inviten joves del "moviment okupa" a anar-hi a viure, creant-se així una experiència de lluita conjunta.
Enric Perisovni 2006
18 Descripció arxivística resultats per al ovni 2006
Durant el mes de juliol de 2005, el còmic Leo Bassi va traslladar els serveis del BassiBus a la ciutat de Barcelona. Per a realitzar aquest viatge de turisme polític ens apropem fins el mateix cor de l'especulació i la violència immobiliària. Allí coneixem alguns dels seus protagonistes. Passin i vegin... Aquesta ruta ha estat possible gràcies a la informació i participació de persones i grups que des de fa anys estan lluitant per la defensa del territori i la dignitat dels drets de les persones que hi habiten.
Una antiga finca del històric barri “xino” de la ciutat de Barcelona és l'escenari d'aquest documental. El “mobbing” immobiliari i la reforma urbanística del casc antic son el fil conductor. Les màquines econòmiques de l'especulació immobiliària s'apropien del barri, sepultant la seva història i memòria.
Juan Fernando LopezLes empremtes del passat i l'abandonament es fonen gradualment en espais amb altres empremtes que representen el pas del temps recuperat, la recerca de sentit de la vida en comunitat i el de la terra com a pont per a les relaciones humanes. Després de cinquanta anys d'abandonament, al desembre de 2001, l'antiga masia de Can Masdeu, es okupada i rehabilitada com a habitatge i centre social urbà. La quotidianitat dels seus vint-i-quatre okupants transcorre paral·lelament amb la dels veïns i veïnes del barri, compartint el conreu de la terra i la defensa d'una de les últimes valls no urbanitzades de la vessant barcelonina del Parc de Collserola.
Les empremtes del passat i l’abandonament es fonen gradualment en espais amb altres empremtes que representen el pas del temps recuperat, la recerca de sentit de la vida en comunitat i el de la terra com a pont per a les relaciones humanes. Després de cinquanta anys d’abandonament, al desembre de 2001, l’antiga masia de Can Masdeu, es okupada i rehabilitada com a habitatge i centre social urbà. La quotidianitat dels seus vint-i-quatre okupants transcorre paral·lelament amb la dels veïns i veïnes del barri, compartint el conreu de la terra i la defensa d’una de les últimes valls no urbanitzades de la vessant barcelonina del Parc de Collserola.
"Estrany és aquell al que sempre se li pregunta: d'on véns germà?” o se li pregunta: fa calor al teu país? No li preocupen els detalls que concerneixen a la gent del país on està o la seva “política” domèstica. Però és el primer en patir-ne les conseqüències. Potser no s'alegri quan ells estan alegres però sempre té por quan ells tenen por”. Mourid Barghouti.
Glòria MartíSota l'aparença d'un relat de tradició oral africana, un narrador senegalès ens conta, no ja llegendes i faules fantàstiques, sinó la seva pròpia vida.
MarpraviaPresentació del festival !f Istanbul International Independent Film Festival, a càrrec de Serra Ciliv. Des de fa 5 anys, el festival !F.Istanbul presenta treballs de creació audiovisual independent. Combina diferents estils i gèneres, promou la producció independent, fent de pont entre Àsia i Europa. Cada any presenta noves seccions atenent a les corrents estètiques, polítiques i socials preeminents. “Cada any dediquem una secció al que està succeint a nivell global, per exemple, la política dels EE.UU., la seva influència en l'Orient Mitjà i en els Drets Humans. En aquesta última edició varem presentar una programació titulada “Integrats / Marginals”, mostrant les formes en que l'estructura del poder funciona i com s'enfronta amb el marges que ella mateixa crea, aquells que s'enfronten al sistema, que es mantenen fora o bé son exclosos” Aquest any !F.Istanbul ha presentat també un selecció a Ankara, i espera poder fer-ho regularment a d'altres ciutats de Turquia.
Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera SurAl Brasil, la reforma agrària continua sent una promesa incomplerta pel govern de Lula al fer balanç dels seus tres anys de gestió. Amb l'arribada al poder van augmentar les esperances dels moviments socials que pretenen la democratització de la terra, es van incrementar les ocupacions de latifundis improductius però també la violència de comandaments paramilitars que defensen els interessos dels terratinents, amb la conxorxa del poder judicial local. 73 persones van morir en conflictes rurals el 2003, assassinats per pistolers que actuen amb impunitat.
Susana Collantes