Un extraordinari document etnogràfic sobre las modificacions que van fer els habitants de les illes Trobriand, a Papua Nova Guinea, al criquet, joc tradicional anglès. Com a resposta al colonialisme, els illencs han transformat el joc per convertir-lo en un medi d'expressar la pantomima de la guerra, l'intercanvi en la comunitat, la rivalitat entre tribus, la insinuació sexual i molta diversió. Les seqüències barrejades que expliquen el joc tradicional mostren quant ha canviat; material d'arxiu i comentaris repassen la història del colonialisme britànic a la zona. Això no és una visió superficial d'una cultura en vies de desaparició, sinó una forma de propaganda dels indígenes de Trobriand del seu esport nacional al que, amb molta raó, consideren molt superior a la “porqueria” anglesa del que va derivar.

Lectura d'alguns documents audiovisuals sobre l'antiga colònia espanyola de la Guinea Equatorial, realitzats majoritàriament amb caràcter informatiu i educatiu: Al pie de las Banderas (Premi Millor Documental de l'Ejercit, 1946), En Medio de la Selva a la Caza del Gorila, Una Cruz en la Selva, La Puerta Entornada, Al Andar se hace Camino. Imatges que mostren les diferents obsessions colonials del moment: la imatge idíl·lica de la tasca civilitzadora d'Espanya, l'enyorança dels vells temps imperials, la caça compulsiva d'animals salvatges, la tasca evangelitzadora...    

Una visió de la història de Ruanda des de 1885, quan la partició d'Àfrica la va convertir en colònia alemanya fins la conquesta belga durant la Primera Guerra Mundial, la creació de la república el 1961 i la catàstrofe del genocidi. De com els poders colonials van traslladar a aquest petit país les seves tensions i de com van utilitzar i exacerbar les diferències tribals.

terra (in)cognita es centra en fragments d'històries sobre l'època abans del primer contacte, durant el primer contacte i la colonialització de la zona de Kelowna, a través dels relats de diferents parlants de l'idioma n'Sylixcen (Okanagan). Traça les connexions i correspondències que existeixen entre els períodes d'extermini/desintegració, assimilació i marginalització fins al moment actual en el context d'una de les primeres nacions del Canadà.

Aquest vídeo forma part del projecte El Paraíso es de los extraños i proposa un recorregut no lineal, assajant un tipus de narració policèntric, rizomàtic, amb la intenció de proposar una lectura crítica i irònica dels tòpics de la fabulació de l'exotisme orientalista, a través de l'esquema aparentment caòtic de l'arabesc, fórmula decorativa que no és aliena a la tela d'aranya ni al laberint. Ni al laberint invisible, transparent, a cel obert, que construeixen la supèrbia i la ignorància.

Milers de persones visiten Londres cada estiu. Omplen els carrers amb bosses de les botigues més luxoses, porten càmeres digitals i gaudeixen de totes les possibilitats de la capital britànica. Però entre aquesta multitud hi ha també un altre tipus de visitant. El Kwaku és un noi ghanès que viu a Londres, on ha de fer front a la solitud i l'avorriment, a una vida aturada mentre somia en trobar una feina i també en un amic amb qui poder comptar.

Entre 1877 i 1930, governs i empresaris privats organitzen a diferents ciutats europees i americanes veritables zoos humans, en els que homes i dones d'altres races i cultures són exhibits en decorats de cartró pedra, separats per fosses i tanques, patint un clima i unes condiciones humiliants; son les possessions de l'Imperi. L'èxit és enorme, el públic s'ajunta per a veure cara a cara" l'altre" convertit en objecte