"Estrany és aquell al que sempre se li pregunta: d'on véns germà?” o se li pregunta: fa calor al teu país? No li preocupen els detalls que concerneixen a la gent del país on està o la seva “política” domèstica. Però és el primer en patir-ne les conseqüències. Potser no s'alegri quan ells estan alegres però sempre té por quan ells tenen por”. Mourid Barghouti.

Taula Rodona: Colonialisme i imatges: una mirada antropològica. Amb la participació de: Josep Lluís Mateo Dieste (antropòleg – Universitat Autònoma de Barcelona) Alberto López Bargados (antropòleg – Universitat de Barcelona) Lluís Mallart i Guimerà (etnòleg – Laboratoire d'ethnologie et de sociologie comparée, Paris X – CNRS) Moderadora: Nadja Monnet, antropòloga – Contraplano LAD. En aquesta taula rodona es pretén discutir el paper i l'impacte de les imatges dins del sistema colonial ja que, com bé sabem, la imatge fou, i segueix sent, un element important de difusió d'ideologies i, en particular, de la ideologia colonial durant el segle XX.

Quan els turistes viatgen als indrets més llunyans del riu Sepik, a Papua Nova Guinea, qui esdevé la raresa cultural, els indígenes de la tribu o els visitants blancs? Aquesta pel·lícula explora les diferències (i les sorprenents similituds) que resulten d'un encontre entre persones “civilitzades” i “primitives”.

Les empremtes del passat i l'abandonament es fonen gradualment en espais amb altres empremtes que representen el pas del temps recuperat, la recerca de sentit de la vida en comunitat i el de la terra com a pont per a les relaciones humanes. Després de cinquanta anys d'abandonament, al desembre de 2001, l'antiga masia de Can Masdeu, es okupada i rehabilitada com a habitatge i centre social urbà. La quotidianitat dels seus vint-i-quatre okupants transcorre paral·lelament amb la dels veïns i veïnes del barri, compartint el conreu de la terra i la defensa d'una de les últimes valls no urbanitzades de la vessant barcelonina del Parc de Collserola.

Una pel·lícula feta des del punt de vista d'un membre de l'Alevi Kirmac, a l'est d'Anatòlia, la filosofia del qual s'expressa amb l'afirmació "El que busques no ho busquis a la Meca ni a la Kaaba, ni ho busquis a Jerusalem, busca-ho en el teu interior". Les conseqüències de l'últim atac massivament anorreador, que va començar el 1994, es poden trobar exemplificades en Murat i Ahmet Öztürk, dos germans que viuen a l'exili i que són drogoaddictes a Beyoglu. "Els teus blancs camins / Els teus purs camins / S'han barrejat amb l'aigua del rierol de la muntanya / El teu alè s'ha barrejat amb l'alè d'Haydar. / Nat mort en aquest segle / Una part de nosaltres es perd en l'erosió / Una part de nosaltres es crema a Hakkari [est d'Anatòlia] / Una part de nosaltres esnifa cola a Beyoglu [Istanbul]". Fragment d'una cançó del grup Siya Siyabend.

Un home planeja casar-se. Aquí comença tot. Una sèrie de fotos segueixen la seva evolució (mort, separació, distanciament i naixement) en un quadre fix, amb una veu en off masculina que ens explica les històries ocultes darrere les fotografies.

Una antiga finca del històric barri “xino” de la ciutat de Barcelona és l'escenari d'aquest documental. El “mobbing” immobiliari i la reforma urbanística del casc antic son el fil conductor. Les màquines econòmiques de l'especulació immobiliària s'apropien del barri, sepultant la seva història i memòria.

Brazza és la història de l'exploració del que seria l'Àfrica Equatorial Francesa. És la història d'un missioner laic idealista –interpretat a la perfecció per Robert Daren–, francès per elecció més que per naixement, que es va proposar difondre l'evangeli republicà de la civilització, abolint l'esclavitud i enfrontant-se a un món de rufians. El director és un altre idealista: Léon Poirier, orgullós del seu sobrenom, "L'africà". Una història tan franca que despertarà des somriures escèptiques fins ira rotuda. Per això és interessant prestar atenció al convincent i mordaç anàlisi que fa Eric Dero, especialista en història colonial, i al enginyós i de vegades acalorat anàlisi de la pel. lícula que fan dos batekes, que tot i així reconeixen sentir cert respecte per Brazza.

Durant el mes de juliol de 2005, el còmic Leo Bassi va traslladar els serveis del BassiBus a la ciutat de Barcelona. Per a realitzar aquest viatge de turisme polític ens apropem fins el mateix cor de l'especulació i la violència immobiliària. Allí coneixem alguns dels seus protagonistes. Passin i vegin... Aquesta ruta ha estat possible gràcies a la informació i participació de persones i grups que des de fa anys estan lluitant per la defensa del territori i la dignitat dels drets de les persones que hi habiten.