Al Brasil, la reforma agrària continua sent una promesa incomplerta pel govern de Lula al fer balanç dels seus tres anys de gestió. Amb l'arribada al poder van augmentar les esperances dels moviments socials que pretenen la democratització de la terra, es van incrementar les ocupacions de latifundis improductius però també la violència de comandaments paramilitars que defensen els interessos dels terratinents, amb la conxorxa del poder judicial local. 73 persones van morir en conflictes rurals el 2003, assassinats per pistolers que actuen amb impunitat.

Primera pel·lícula rodada sobre aquest conflicte, es converteix en el primer gran document de referència sobre la guerra d'Algèria. Testimonis i arxius inoblidables per a poder “mirar la veritat de front”. Yves Courrière, escriptor i periodista, ha seguit sobre el terreny, entre 1958 i 1962, totes les grans etapes del drama algerià. Publicà entre 1967 i 1971, en quatre volums, la Primera història de la Guerra d'Algèria abans de realitzar aquesta pel·lícula.

Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.

Trailer del clàssic de Hollywood. Abundant en els tòpics etnocèntrics, paternalistes i colonialistes. www.archive.org

L'any 1958 el general De Gaulle va pronunciar, en una Algèria convulsa i ensangonada per la repressió i les pràctiques de tortura, el seu demagògic “Je vous ai compris”. Una lectura atenta dels documents audiovisuals (noticies i promocionals governamentals) de l'època donen un nou i contrari sentit a la famosa frase. “Je vous ai compris” mostra aleshores el veritable sentit de la tasca civilitzadora d'occident. Avui en dia tan entusiastament renovada.

Aquest documental gira entorn de la història recent de l'Iraq des de la caiguda del califat otomà fins l'actualitat, mostrant els diferents governants corruptes i els plans de les potències occidentals. El fracàs dels nacionalistes, comunistes, nasseristes i del partit Ba'th, que ha dut al país el caos per a tornar-lo finalment al colonialisme. Una exhaustiva i vibrant compilació d'imatges d'arxiu, una visió des de l'altra banda de la història.

Abans de llançar la seva guerra contra l'Iraq, les forces de la coalició van prometre acabar amb dictadures com la de Saddam i implementar llibertat i democràcia. Anglaterra i Amèrica començaren la seva guerra brutal contra el poble iraquià, majoritàriament àrab, en nom de la Llibertat. Lluny d'acceptar l'ocupació de les forces de la coalició, els iraquians han refusat la imposició forçosa d'aquesta democràcia i llibertat. Amèrica ha instal·lat un nou dictador enlloc de Saddam, i segueix la seva escomesa sobre les ciutats i els pobles d'Iraq, que només desitgen conservar la seva independència. Un documental de gran força que posa en dubte les justificacions per a la guerra, mostra la crueltat a la què han sotmès els iraquians i ofereix la seva visió (basada en l'acció) per les comunitats musulmanes de la Gran Bretanya i l'occident.

“Hi ha una dita àrab que es pot traduir així: "Veig les estrelles al migdia". L'emprem quan tot sembla estar al revés, quan les coses no són com haurien de ser. Ho vaig sentir per primer cop al poblat de Sebt Jhjouh mentre viatjava amb Abdelfattah, un home per a qui les coses sens dubte no eren como haurien de ser". El gener de 2004 a Tànger, ciutat al nord del Marroc, Abdelfattah és un dels molts homes que intenten amagar-se en un vaixell de carrega per a emigrar a Espanya de manera il·legal. I See the Stars at Noon és un documental inquietant amb moments plens d'humor que explora de manera íntima les circumstàncies que porten el protagonista a arriscar-ho tot per un futur completament incert. La relació tradicional entre el realitzador i el seu subjecte es posa en entredit quan Abdelfattah li pregunta per què esta filmant la seva vida per a profit d'un públic europeu i què mereix ell a canvi.