Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

Sovint es parla del colonialisme i l'eurocentrisme com un temps feliçment superat, però la realitat actual, sota el fenomen de la globalització, sembla indicar tot el contrari. Ocupació i destrucció d'altres móns i cultures, explotació sistemàtica del seus recursos; però també agressions a escala local, violència immobiliària, turisme colonial, migracions...

Autonomia i no zones: altres formes d'entendre i crear realitats interiors comunitàries. Formes autònomes de viure i pensar, zones sense límits, no zones.

Entre Manos retrata el recorregut de la marihuana des de que entra a la ciutat fins que arriba al seus consumidors. Un document de la realitat de les persones que viuen d'aqueta cadena de producció a la ciutat de Medellín, fet amb plans de les seves mans mentre treballen i ens expliquen la seva lluita quotidiana.

Un reportatge personal, que es centra en accions concretes per part d'israelians, palestins i activistes internacionals, que treballen junts contra els plans actuals de desplaçar els palestins i limitar els seus moviments.

Presentació del festival !f Istanbul International Independent Film Festival, a càrrec de Serra Ciliv. Des de fa 5 anys, el festival !F.Istanbul presenta treballs de creació audiovisual independent. Combina diferents estils i gèneres, promou la producció independent, fent de pont entre Àsia i Europa. Cada any presenta noves seccions atenent a les corrents estètiques, polítiques i socials preeminents. “Cada any dediquem una secció al que està succeint a nivell global, per exemple, la política dels EE.UU., la seva influència en l'Orient Mitjà i en els Drets Humans. En aquesta última edició varem presentar una programació titulada “Integrats / Marginals”, mostrant les formes en que l'estructura del poder funciona i com s'enfronta amb el marges que ella mateixa crea, aquells que s'enfronten al sistema, que es mantenen fora o bé son exclosos” Aquest any !F.Istanbul ha presentat també un selecció a Ankara, i espera poder fer-ho regularment a d'altres ciutats de Turquia.

Als anys trenta, un grup de miners australians encapçalat per Michael Leahy i els seus germans entren a peu per primera vegada a les terres altes de Nova Guinea. Aquest va suposar el primer contacte dels habitants de les terres altes amb l'home blanc. Els realitzadors mesclen els captivadors enregistraments dels primers encontres amb entrevistes amb els germans que encara viuen i que recorden les seves impressions i el impacte d'aquells esdeveniments molt llunyans ja en el temps.

“Hi ha una dita àrab que es pot traduir així: "Veig les estrelles al migdia". L'emprem quan tot sembla estar al revés, quan les coses no són com haurien de ser. Ho vaig sentir per primer cop al poblat de Sebt Jhjouh mentre viatjava amb Abdelfattah, un home per a qui les coses sens dubte no eren como haurien de ser". El gener de 2004 a Tànger, ciutat al nord del Marroc, Abdelfattah és un dels molts homes que intenten amagar-se en un vaixell de carrega per a emigrar a Espanya de manera il·legal. I See the Stars at Noon és un documental inquietant amb moments plens d'humor que explora de manera íntima les circumstàncies que porten el protagonista a arriscar-ho tot per un futur completament incert. La relació tradicional entre el realitzador i el seu subjecte es posa en entredit quan Abdelfattah li pregunta per què esta filmant la seva vida per a profit d'un públic europeu i què mereix ell a canvi.