Karaganda, segona ciutat de Kazakhastan, emplaçada al sud de les estepes, va ser construïda el 1930 per la mà d'obra dels presoners deportats cap a un immens Karlag sobre un conca minera. Avui, el pedestal econòmic de la ciutat s'ha enfonsat aportant una pauperització considerable. Mine de Rien representa el temps de la transició, de l' inestabilitat entre dos estats, entre el sentiment d'abandó i l'esperança capitalista. Un estat passat, vençut, i un estat en progrés, fantasiat, inevitable. La pel·lícula té la forma d'aquest passatge que genera el caos, l'adaptació, el sofriment, que revela l'incapacitat de ser: un temps on l'ésser humà no ja es pot considerar com una massa, sinó que s'ha d'entreveure com a suma d'individus.