Galoot ("exili" en hebreu) és una odissea íntima que toca les arrels de les tragèdies manifestes en el conflicte entre israelians i palestins.Un exili temporal de la seva terra permet al cineasta israelià veure el conflicte des d'una nova perspectiva i,gràcies als seus amics palestins i israelians, als seus viatge i els de la seva dona, Galoot es converteix en un viatge reflexiu per cases i paisatges d'Israel, Palestina, Polònia, Marroc i Anglaterra.

Aquests vídeos recullen alguns temes de gran presència a les societats contemporànies. El mestissatge, la violència, la marginalitat, el xoc de cultures, com a manifestacions d'aquell concepte de Frontera (territorial, social, política, psicològica). Problemàtiques que es podrien resumir en aquella profunda sensació de solitud que impregna aquests treballs. Juan Bautista Peiro.

El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina

En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

Una successió de misteris ordenats i observats repetidament. Un ritual de creació de sentit. El somni d'un exercici quotidià de lliure interpretació de la realitat.

El Perro Negro - Històries de la Guerra Civil Espanyola és un poètic collage de pel·lícules domèstiques, enregistrades quasi descuidadament per artistes amateurs. Joan Salvans i Piera i Juan Ernesto Díaz Noriega són els dos protagonistes d'aquest relat. Ernesto, estudiant de classe mitja de Madrid, sobreviu a la guerra; Joan, un industrial català, mor assassinat sis dies després de l'esclat del conflicte. Els seus films, les seves històries, ens condueixen a través de l'Espanya dels anys 30 i 40. Aquestes pel·lícules es converteixen en la història original d'una vida personal que ens du a conèixer el passat ocult, el matisos històrics del desenvolupament de la guerra. El Perro Negro estableix una profunda connexió entre la imaginació, la memòria i la nostra mirada cap a la nostra pròpia vida.

Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.