Quan la realitzadora Mai Masri torna a la seva ciutat de Nablus, després d'haver passat catorze anys fora, es troba amb una nova generació de lluitadors palestins: els nens de la Intifada.

Fins que va ocórrer la terrible i impactant massacre el 1982, molta gent no sabia que existís el camp de refugiats Shatila al Líban. Situat dins l'anomenat "cinturó de la misèria", més de 15.000 palestins i libanesos viuen a Shatila, compartint una vida en què tots pateixen el desplaçament, l'atur i la pobresa. Cinquanta anys després de l'exili dels seus avis de Palestina, els nens de Shatila proven d'encarar-se a la realitat d'ésser refugiats en un camp que ha passat per un setge, una massacre i la fam.

Amèrica vista des del punt de vista del venedor de gelats israelià. Aquest documental és un retrat dels barris d'una ciutat nord-americana a través dels seus comerciants de gelat ambulants. El documental segueix diversos venedors en els seus camions per la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord.

El segundo ¡Tchung! vs. The State és un homenatge a les relacions d'un grup de música, els policies i bombers del seu barri en els anys 90. Un vídeo que utilitza enregistraments domèstics d'actuacions en directe i els assaigs, intervencions de la policia i caos al carrer.

Cada dissabte els membres del grup Falun Gong es reuneixen davant del Consolat Xinès, al carrer 42 de Nova York, per a protestar i meditar. Aquest dissabte hi ha una forta tempesta de vent, però els manifestants no marxen fins complir les seves dues hores habituals, insensibles a les forces externes. En les cares pacifiques dels manifestants, malmeses pel vent i la neu, es pot veure una combinació de resistència sobrehumana, i d'humana bogeria, una barreja d'absurditat i heroisme, que ens provoca una incomoda reacció: admirem la força de les seves conviccions, però ens plau d'anomenar-lo com fanàtic. Aquest cop, però, resistir a les forces de la natura s'ha convertit en un fet més urgent que la resistència política. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

Documenta la pèrdua de tradicions després d'un desastre (quinze anys de guerra al Líban); crea mots encreuats plens als que hi resten espais en blanc, a un país que els rètols de les botigues continuen destruïts; mostra la sublim arquitectura de maons que apareix a Beirut el 1992, una època que sembla empènyer els àrabs a l'edat de pedra (palestins tirant pedres a l'exercit israelià als territoris ocupats, etc) i utilitza la ficció per a documentar l'erupció d'efectes psicòtics dins i fora dels hospitals psiquiàtrics.

Decasia va ser muntada completament a partir de metratge abandonat en arxius que s' havien corromput amb el temps. El greu deteriorament de la pel·lícula dona la sensació de desfer-se i cremar-se en el mateix moment en què l'estem veien. Morrisson va examinar uns mil segments de diferents col·leccions. Però Decasia fa molt més que celebrar la bellesa psicodèlica del decaïment, ja que ha escollit imatges que semblen rebel·lar-se i resistir la seva pròpia desintegració.

El 26 de desembre del 2003, la IDF (Israel Defense Force) va disparar contra Gil Namati, un israelià de 21 any, que es manifestava en contra del mur de separació. Gil va ser ferit en dues cames per dues bales vives. L'incident encapçala el debat en els mitjans de comunicació i provoca moltes preguntes: que hauria succeït si la IDF no hagués mentit sobre el trets contra Gil' S'haurien justificat les accions de les forces de seguretat? Existeix alguna diferencia entre dispara a un jueu o un no jueu? Aquest documental es divideix en tres parts. La primera presenta la investigació que es va poder veure a la roda de premsa on es podia comprovar que la IDF va mentir sobre els motius que la portà a disparar. La segona part critica la investigació mateixa i les reaccions de la premsa al presentar la notícia i el mur de separació. La tercera part és un peça de propaganda sobre el perill que representen els anarquistes per Israel.

La vida dels "Cartoneros", un veritable exèrcit d'ombres de més de 100.000 persones que reciclen els cartrons de les escombraries de la ciutat i que venen per molt poc. Arriben cada nit dels suburbis, com un ramat , amb els seus carretons, en els vagons d'un "Tren Blanco", sense portes ni finestres, ni llums ni seients

Després de tot sabem, que 2 i 2 són 4? O que la força de la gravetat funciona? O que el passat és incanviable? Els dubtes de Winston Smith (1984, George Orwell) i found footatge de "l'operation iraqi freedom" són la base per una reflexió sobre el comportament humà.