terra (in)cognita es centra en fragments d'històries sobre l'època abans del primer contacte, durant el primer contacte i la colonialització de la zona de Kelowna, a través dels relats de diferents parlants de l'idioma n'Sylixcen (Okanagan). Traça les connexions i correspondències que existeixen entre els períodes d'extermini/desintegració, assimilació i marginalització fins al moment actual en el context d'una de les primeres nacions del Canadà.

Williams Burroughs donant les gràcies pels béns que seran consumits el dia d'Acció de Gràcies: "Gràcies per conspiracions i hipocresies, gràcies per una terra on no està permès parlar, gràcies pel gall dindi destinat a ser digerit per estómacs americans, gràcies per una nació beneïda".

Algú en una carretera polsosa parla d'ideals de llibertat, de l'horitzó del somni americà. Imatges de desert i ruïnes metàl·liques.

Rod Coronado és nadiu americà indi iaqui. Ens explica com el genocidi del seu poble va anar acompanyat d'una massacre d'animals. Ambdós fets estan profundament interrelacionats, l'agressor va ser el mateix: un sistema, una cultura depredadora. Aquest evidència el va impulsar a participar en accions de l'Animal Liberation Front contra el maltractament, esclavitud i extermini d'animals: “Els animals que sofrien als laboratoris, les granges industrials i les granges de pells no tenien temps d'esperar que esgotéssim tots els mitjans legals. Era conscient que durant molts anys la gent havia triat aquesta via i, encara que de vegades havia estat efectiva, els seus resultats no arribarien a temps per als animals que estaven sofrint en aquell moment. Així doncs, em vaig involucrar directament en l'ALF.

Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.

Els Estats Units han mantingut durant molt de temps la seva reputació com a paradís per als immigrants. No obstant això, ha estat també tradicional “l'autoctonisme” nord-americà que busca excloure els immigrants. Durant la dècada actual s'ha observat un nou brot de sentiments contra els immigrants. Aquesta pel·lícula examina el discurs de l'autoctonisme a principis de la dècada dels 90, especialment en relació amb la frontera Mèxic – EE.UU., un lloc que brinda l'oportunitat d'observar moltes d'aquestes qüestions.

Llanci Henson, un poeta xeiene a l'exili, torna als Estats Units per realitzar el seu últim viatge del peiot (aquesta vegada, un viatge líric a la poesia del ritu). Recorre territoris indígenes on el peiot és una medicina que guareix i ajuda a la gent. Va de Concho, Oklahoma, al riu Conchos a la Serra Tarahumara de Chihuahua. En el camí es troba amb dos col·legues: Malcom, un jove navaho aprenent de xaman, i a Mèxic amb Felipe Fuentes, un sipaame tarahumara remeier del peiot.

El vídeo Hartos Evos aquí hay: los Cocaleros del Chapare, produït per Medio de Contención Producciones el 2006, aborda el procés històric i de consolidació política i social de l'organització de cocaleros del Tròpic de Cochabamba. És una altra història sobre la fulla de coca, l'ascens d'Evo i els moviments socials del Chapare. El documental va ser filmat durant la campanya electoral a Bolívia de 2005 i fa referència a temes com la significació de la fulla de coca en termes simbòlics i culturals, l'organització tradicional indígena i sindical, la participació política a Bolívia i els moviments socials contemporanis a l'Amèrica Llatina.