Per als indígenes dels Estats Units, la infame illa d'Alcatraz, famosa per albergar una presó, és una font d'inspiració. Després de generacions d'opressió, assimilació forçada i gairebé extermini, durant novembre de 1969, un petit grup d'indígenes estudiants i d'indis urbans” van decidir ocupar durant 19 mesos l'illa d'Alcatraz. Aquest petit grup, que fou ràpidament secundat per milers de membres de les diverses tribus supervivents, va reclamar aquella terra com a “territori indi lliure”, recuperant així la pèrdua de 1880. Aquest vídeo examina, a través d'entrevistes i imatges d'arxiu de la ocupació, de quina manera aquesta acció va aconseguir modificar la política del govern per als “assumptes indis” i com va aconseguir també canviar per sempre la forma en que els indígenes es veien a si mateixos i percebien la seva cultura i els seus drets.

El vídeo Hartos Evos aquí hay: los Cocaleros del Chapare, produït per Medio de Contención Producciones el 2006, aborda el procés històric i de consolidació política i social de l'organització de cocaleros del Tròpic de Cochabamba. És una altra història sobre la fulla de coca, l'ascens d'Evo i els moviments socials del Chapare. El documental va ser filmat durant la campanya electoral a Bolívia de 2005 i fa referència a temes com la significació de la fulla de coca en termes simbòlics i culturals, l'organització tradicional indígena i sindical, la participació política a Bolívia i els moviments socials contemporanis a l'Amèrica Llatina.

Llanci Henson, un poeta xeiene a l'exili, torna als Estats Units per realitzar el seu últim viatge del peiot (aquesta vegada, un viatge líric a la poesia del ritu). Recorre territoris indígenes on el peiot és una medicina que guareix i ajuda a la gent. Va de Concho, Oklahoma, al riu Conchos a la Serra Tarahumara de Chihuahua. En el camí es troba amb dos col·legues: Malcom, un jove navaho aprenent de xaman, i a Mèxic amb Felipe Fuentes, un sipaame tarahumara remeier del peiot.

Els Estats Units han mantingut durant molt de temps la seva reputació com a paradís per als immigrants. No obstant això, ha estat també tradicional “l'autoctonisme” nord-americà que busca excloure els immigrants. Durant la dècada actual s'ha observat un nou brot de sentiments contra els immigrants. Aquesta pel·lícula examina el discurs de l'autoctonisme a principis de la dècada dels 90, especialment en relació amb la frontera Mèxic – EE.UU., un lloc que brinda l'oportunitat d'observar moltes d'aquestes qüestions.

Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.

Rod Coronado és nadiu americà indi iaqui. Ens explica com el genocidi del seu poble va anar acompanyat d'una massacre d'animals. Ambdós fets estan profundament interrelacionats, l'agressor va ser el mateix: un sistema, una cultura depredadora. Aquest evidència el va impulsar a participar en accions de l'Animal Liberation Front contra el maltractament, esclavitud i extermini d'animals: “Els animals que sofrien als laboratoris, les granges industrials i les granges de pells no tenien temps d'esperar que esgotéssim tots els mitjans legals. Era conscient que durant molts anys la gent havia triat aquesta via i, encara que de vegades havia estat efectiva, els seus resultats no arribarien a temps per als animals que estaven sofrint en aquell moment. Així doncs, em vaig involucrar directament en l'ALF.

Algú en una carretera polsosa parla d'ideals de llibertat, de l'horitzó del somni americà. Imatges de desert i ruïnes metàl·liques.