Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.

Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).

Panorama de vídeo marroquí.

En treballar al llarg d'anys en peces de petita i mitjana durada un s'adona que, d'alguna manera i superant tota previsió, funcionen com a peces d'un mosaic inesperat, peces que s'intercalen donant lloc a sentits i recorreguts que es completen. A pesar que a l'origen inesperat es troba l'atzar, la seva combinatòria es guia per les línies de tensió i fractura de cadascun d'aquests vídeos. Buscant les portes que els comuniquen entre si...la idea del vídeo com a ensomni i contemplació ... Amb fragments de: Fez Ciudad Interior, Wahab, Istishara, Anoche dhikr, Al Barzaj, Satsanga, amb la possibilitat final de El Amor es tu Destino ...

Arran de participar en les lluites per regularitzar la situació dels immigrants, tres dones de Barcelona teixeixen amistat amb un col.lectiu d'homes bereber del sud-est del Marroc i decideixen fer un documental sobre la vivència de les dones que s'han quedat al poble d'origen i que viuen amb l'absència dels homes la major part de l'any. Allí s'involucren en un projecte que desencadena una sèrie de conflictes en la comunitat.

"Aquells que van pel camí del cor mostren les seves ferides...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactiu. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Col.laboracions: Zoubida el Bouzidi. IDEP.

“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació”.