L'estructura urbana i social dels barris de la medina és d'una riquesa i complexitat enormes, en organitzar-se al voltant d'establiments bàsics per a la vida quotidiana dels seus habitants, com ara el hammam, el forn de pa, les escoles o els foundouks. El farnatxi és el forn que subministra escalfor als banys públics, o hammam, establiments plenament actius i d'una gran importància per a la cohessió del teixit social de la ciutat. Els foundouks són establiments on els mercaders que visiten la ciutat pernocten i emmagatzemen provisionalment els seus productes. A hores d'ara la major part han perdut la seva antiga funció i s'adapten a altres usos, com ara habitatges o tallers.
Morocco
102 Descripció arxivística resultats per al Morocco
Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.
“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació”.
"Aquells que van pel camí del cor mostren les seves ferides...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactiu. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Col.laboracions: Zoubida el Bouzidi. IDEP.
Arran de participar en les lluites per regularitzar la situació dels immigrants, tres dones de Barcelona teixeixen amistat amb un col.lectiu d'homes bereber del sud-est del Marroc i decideixen fer un documental sobre la vivència de les dones que s'han quedat al poble d'origen i que viuen amb l'absència dels homes la major part de l'any. Allí s'involucren en un projecte que desencadena una sèrie de conflictes en la comunitat.
En un temps que s'està tornant difícil per a les abelles (com per a nosaltres) En un any de forta sequera .. En un país ja per si mateix sovint àrid ... Prendre el camí de les abelles ha estat fer un viatge per erms i muntanyes, però també per estats d'ànim, obstacles i trobades ... Fins a arribar al seu generós jardí.
En treballar al llarg d'anys en peces de petita i mitjana durada un s'adona que, d'alguna manera i superant tota previsió, funcionen com a peces d'un mosaic inesperat, peces que s'intercalen donant lloc a sentits i recorreguts que es completen. A pesar que a l'origen inesperat es troba l'atzar, la seva combinatòria es guia per les línies de tensió i fractura de cadascun d'aquests vídeos. Buscant les portes que els comuniquen entre si...la idea del vídeo com a ensomni i contemplació ... Amb fragments de: Fez Ciudad Interior, Wahab, Istishara, Anoche dhikr, Al Barzaj, Satsanga, amb la possibilitat final de El Amor es tu Destino ...
Toni Serra Abu AliPanorama de vídeo marroquí.
Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.
1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.
2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/