"L'únic delicte dels detinguts en els CIE és passar una frontera o una altra, ser pobres i negres, punt. Us recordo que aquestes persones són els néts dels esclaus que eren caçats com animals i carregat en vaixells..." Lamine Sarr. "La realitat dels CIE ningú no la veu, és una realitat oculta". Aziz Faye.

A partir del títol, el vídeo estableix un paral·lelisme divergent entre les esposes dels immigrants senegalesos i la Penèlope de l'Odissea. Paral·lelisme ja que totes elles resten períodes de temps prolongat esperant el retorna a casa del marit. Divergent ja que aquestes ocupen no només el seu lloc, sinó que el subverteixen, sent protagonistes principals i prenent el poder de l'enunciació, explicant-nos com utilitzen la seva agència per negociar amb la pressió social que les envolta, que igual que en l'Odissea desitjaria relegar a un segon pla.

-"Costa d'entendre que la societat suposadament civilitzada, a la qual has fugit per refugiar-t’hi, sigui tan brutal". - “Et diuen: fes-te civilitzat. Però quan et fas civilitzat t'adones que és el pitjor que t'han pogut ensenyar. Saps que és per a fer-se civilitzat?: Tenir diners, anar de compres, gastar diners i tenir sempre al cap i a la teva mentalitat: vull més, més, més... Consumir" - -la persistència de l'eurocentrisme en la dissidència europea. (*) títol de l'última entrevista a Pier Paolo Pasolini

La vida dins del Centre d'Internament d'Estrangers no és vida, és espera. Espera i por. Por a l'expulsió, por a perdre el rumb entre les quatre parets de la cel•la, por a un futur que sembla impossible que sigui pitjor. A través dels testimoniatges de diferents persones que han estat internades en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca a Barcelona, ens apropem a la realitat d'aquestes presons encobertes i il•legals.

Sense Papers explica la història de la vaga de fam organitzada per treballadors migrants, sense papers, en l'Església de Santa Maria de Pi de Barcelona. Juxtaposa l'enregistrament sonor del seu moment més àlgid, enregistrat el març de 2001 i una filmació de la localització realitzada quatre anys més tard. El relat subjectiu del fet realitzat per l'artista en forma de narració subtitulada és un procés de reflexió personal desobjetivant el subjecte de la migració amb finalitats de treball, desplaçament i ordre social. La pel·lícula és una reflexió sobre les implicacions i realitats dels aspectes del projecte de la UE que han creat una fortalesa a Europa.

El cicle De l'imaginat al tangible, proposa presentar idees abstractes que ens ajudin a reflexionar sobre la realitat on vivim, immediata, concreta i material. Toni Serra, codirector dels Arxius 'OVNI,presenta diferents peces de les més de 2000 que aquest arxiu audiovisual ha reunit al llarg de 21 anys, oferint-nos una visió incòmode del segle on vivim, però també els somnis i desitjos d'unes societats que no es veuen reflectides en l'imaginari dels mitjans corporatius. Museu de Cultures del Món 4 d'octubre de 2016.

En un intent d'aconseguir una vida millor, centenars de nens marroquins es colen a Melilla, un petit enclavament espanyol al nord del Marroc. Aquest projecte documenta la vida d'un grup de menors atrapats en aquesta porció espanyola d'Àfrica, que enlluernats per un fals sentit de prosperitat, intenten saltar diàriament dins d’ un dels molts vaixells que els portaran a la península i, amb sort, a aconseguir el seu somni europeu.