Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.

White light, black rain és una peça que recorre la història de les bombes nuclears llançades pels Estats Units sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, 6 i 9 d'agost de 1945. Okazaki assoleix plasmar els punts de vista dels dos bàndols i fuig d'opinions i anàlisis històriques. “El film no és un vehicle per a exposar la meva opinió. Em vaig limitar a exposar les històries de les víctimes perquè el públic creï les seves pròpies conclusions”.

Whispers de Hakim Belabbes segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels foscos carrerons i els solitaris cementiris de la ciutat natal marroquina del realitzador, Boujad.

Llargues imatges detingudes. El text, el llenguatge i el so s'uneixen per construir la història d'un grup anònim que passa el temps mesurant distàncies.

Col·lapse semàntic i numèric, fluid anàleg-digital conduït per la veu de David Larcher. Video Void Text és un viatge místic per paisatges de sorolls analògics-digitals. Papallones 3d multicolor naveguen per mars de text embravit.

Un Retrat de Ciutat on s'entrecreuen els diferents llenguatges que habiten el paisatge urbà. El document de viatge a través del relat subjectiu, la història i el desficaci, l'arrel del qual són les narracions sobre cultures remotes i territoris desconeguts: gènere literari de cercadors de fortuna, mariners i antropòlegs. En aquest primer capítol de "Viatges imaginaris", un recorregut per la ciutat de Buenos Aires, la seva història i mites. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

"Bravo" és el cognom de l'anciana que es retrata en el vídeo, l'àvia-mare de l'autor; i "Bravo" està també utilitzat en la seva accepció bizarra, com si brau-temerari fos la trobada amb la figura nua de la mare que es revela en imatges profanades. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius