Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.
Memoria
67 Descripción archivística resultados para Memoria
White light, black rain és una peça que recorre la història de les bombes nuclears llançades pels Estats Units sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, 6 i 9 d'agost de 1945. Okazaki assoleix plasmar els punts de vista dels dos bàndols i fuig d'opinions i anàlisis històriques. “El film no és un vehicle per a exposar la meva opinió. Em vaig limitar a exposar les històries de les víctimes perquè el públic creï les seves pròpies conclusions”.
Sin títuloWhispers de Hakim Belabbes segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels foscos carrerons i els solitaris cementiris de la ciutat natal marroquina del realitzador, Boujad.
Sin títuloEvocació de l'entorn cultural i social a través d'imatges de pel·lícules familiars.
Sin títuloLlargues imatges detingudes. El text, el llenguatge i el so s'uneixen per construir la història d'un grup anònim que passa el temps mesurant distàncies.
Col·lapse semàntic i numèric, fluid anàleg-digital conduït per la veu de David Larcher. Video Void Text és un viatge místic per paisatges de sorolls analògics-digitals. Papallones 3d multicolor naveguen per mars de text embravit.
Sin títuloUn Retrat de Ciutat on s'entrecreuen els diferents llenguatges que habiten el paisatge urbà. El document de viatge a través del relat subjectiu, la història i el desficaci, l'arrel del qual són les narracions sobre cultures remotes i territoris desconeguts: gènere literari de cercadors de fortuna, mariners i antropòlegs. En aquest primer capítol de "Viatges imaginaris", un recorregut per la ciutat de Buenos Aires, la seva història i mites. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
Sin títuloDe la voz de los niños rurales, surge el incomparable Mulla Nasrudin en Afganistán. Tras mi primer año en la escuela de arte de San Francisco, en 1978, lo dejé y me dirigí a la Escuela de Bellas Artes de Banff para hacer un programa de residencia de un año. El profesor Hu Hohn me enganchó a historias sufíes como "Las hazañas y sutilezas del incomparable Mulla Nasrudin". Mulla Nasrudin es un sabio sufí, una figura embaucadora. Estos libros estaban repletos de divertidas historias de mediación contemplativa. Los leía por la noche en el autobús para sobrellevar los días difíciles. Más tarde, en 2008, me encuentro en el altiplano central de Afganistán, en Bamiyán, donde los talibanes destruyeron las colosales estatuas de Buda. Un paisaje desolador, árido, severo y hermoso, gente que se las arregla para sobrevivir, agricultura de subsistencia, como la que practicaban mis abuelos en Siria. Estoy filmando a unos niños desaliñados en una escuela nueva construida por tropas occidentales. Los chicos hablan hazaragi (un dialecto farsi), a través de mi traductor, pero nunca tengo tiempo de traducir las respuestas. Al final de cada sesión, les pedimos que cuenten un chiste o una canción, algo distinto de la conversación que hemos intentado grabar. Seis meses más tarde, cuando estoy de vuelta en casa y me envían desde Quetta las traducciones de las transcripciones, descubro que eran las mismas historias sufíes que, treinta años más tarde, contaban estos chicos desaliñados de la escuela Laisa-e-Aali Zukoor, en Bamiyán, Hazarajat, Afganistán. Estos días he estado trabajando con mi colaborador afgano, Khadim Ali, que actualmente reside en Sydney. Estamos intentando trabajar con los husos horarios, lo que va de la mano con los demás desplazamientos del tiempo y el espacio pandémicos. Muchas gracias al impecable Khadim Ali, y al traductor y eterno niño prodigio Muzafar Sanji; a Mohammad Zia, nuestro incondicional conductor y guardaespaldas que nos transportó hábilmente por caminos de cabras llenos de surcos; y a todos los que compartieron con nosotros una estera para descansar o dormir, historias, comida, mentes curiosas y corazones cálidos.
Un diàleg íntim amb Soha Bechara, excombatent de la Resistència Nacional libanesa, en el seu dormitori de París. L'entrevista va ser gravada durant l'últim any de l'ocupació israeliana, un any després del seu alliberament del centre de tortura i interrogatoris del-Khiam (sud de Líban), on havia romàs detinguda durant 10 anys, sis d'ells en règim d'aïllament. Revisant les nocions de resistència, supervivència i voluntat, la imatge sobreexposada de la supervivent parla en veu baixa i directament a la cambra; no parla de la tortura, sinó de la separació i la pèrdua; del que es deixa enrere i del que roman.
Sin título"Bravo" és el cognom de l'anciana que es retrata en el vídeo, l'àvia-mare de l'autor; i "Bravo" està també utilitzat en la seva accepció bizarra, com si brau-temerari fos la trobada amb la figura nua de la mare que es revela en imatges profanades. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
Sin título