Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.
Memoria
67 Archival description results for Memoria
White light, black rain és una peça que recorre la història de les bombes nuclears llançades pels Estats Units sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, 6 i 9 d'agost de 1945. Okazaki assoleix plasmar els punts de vista dels dos bàndols i fuig d'opinions i anàlisis històriques. “El film no és un vehicle per a exposar la meva opinió. Em vaig limitar a exposar les històries de les víctimes perquè el públic creï les seves pròpies conclusions”.
UntitledWhispers de Hakim Belabbes segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels foscos carrerons i els solitaris cementiris de la ciutat natal marroquina del realitzador, Boujad.
UntitledEvocació de l'entorn cultural i social a través d'imatges de pel·lícules familiars.
UntitledLlargues imatges detingudes. El text, el llenguatge i el so s'uneixen per construir la història d'un grup anònim que passa el temps mesurant distàncies.
Col·lapse semàntic i numèric, fluid anàleg-digital conduït per la veu de David Larcher. Video Void Text és un viatge místic per paisatges de sorolls analògics-digitals. Papallones 3d multicolor naveguen per mars de text embravit.
UntitledUn Retrat de Ciutat on s'entrecreuen els diferents llenguatges que habiten el paisatge urbà. El document de viatge a través del relat subjectiu, la història i el desficaci, l'arrel del qual són les narracions sobre cultures remotes i territoris desconeguts: gènere literari de cercadors de fortuna, mariners i antropòlegs. En aquest primer capítol de "Viatges imaginaris", un recorregut per la ciutat de Buenos Aires, la seva història i mites. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
UntitledOut of the mouths of rural boys, finding the incomparable Mulla Nasrudin in Afghanistan. After my first year of art school in San Francisco in 1978, I quit, and headed to the Banff School of Fine Arts to do a year long residency program. The instructor Hu Hohn got me hooked on Sufi stories such as, "The Exploits and Subtleties of the incomparable Mulla Nasrudin". Mulla Nasrudin is a Sufi wise-fool, trickster like figure. These books were chock full of funny little contemplative mediation stories. I would read these riding the bus at night and such, to get me through trying days. Later in 2008, I'm in the central highlands of Afghanistan, in Bamiyan, where the colossal Buddha statutes were destroyed by the Taliban. A stark, arid, severe, beautiful landscape, people scrapping by, subsistence farming, much like my grandparents did in Syria. I'm filming scruffy little country boys in a new school built by Western troops. The boys are speaking Hazaragi (a Farsi dialect), via my translator but never having the time to translate responses. At the end of each session, we ask them to tell a joke or a song, something other than the conversation we’ve tried to record. Six months later when I’m back home and the rough transcript translations have been sent to me from Quetta, I discover, lo and behold, then and there were the very same Sufi stories – thirty years later – being told by these scruffy little country boys at Laisa-e-Aali Zukoor boys school, Bamiyan, Hazarajat, Afghanistan. These few days I’ve been working with my Afghan collaborator, Khadim Ali, he’s based in Sydney currently. We’re trying to work through the time zones, which goes hand in hand with the other displacements of the overarching pandemic time and space. Many thanks to the impeccable Khadim Ali, and to the translator and eternal wunderkind Muzafar Sanji; to Mohammad Zia, our stalwart driver and safe-keeper who deftly transported us over unspeakable rutted goat trails aka roads; and to all who shared with us a mat to rest or sleep on, stories, food, curious minds, and warm hearts.
Un diàleg íntim amb Soha Bechara, excombatent de la Resistència Nacional libanesa, en el seu dormitori de París. L'entrevista va ser gravada durant l'últim any de l'ocupació israeliana, un any després del seu alliberament del centre de tortura i interrogatoris del-Khiam (sud de Líban), on havia romàs detinguda durant 10 anys, sis d'ells en règim d'aïllament. Revisant les nocions de resistència, supervivència i voluntat, la imatge sobreexposada de la supervivent parla en veu baixa i directament a la cambra; no parla de la tortura, sinó de la separació i la pèrdua; del que es deixa enrere i del que roman.
Untitled"Bravo" és el cognom de l'anciana que es retrata en el vídeo, l'àvia-mare de l'autor; i "Bravo" està també utilitzat en la seva accepció bizarra, com si brau-temerari fos la trobada amb la figura nua de la mare que es revela en imatges profanades. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
Untitled