“Hi ha una dita àrab que es pot traduir així: "Veig les estrelles al migdia". L'emprem quan tot sembla estar al revés, quan les coses no són com haurien de ser. Ho vaig sentir per primer cop al poblat de Sebt Jhjouh mentre viatjava amb Abdelfattah, un home per a qui les coses sens dubte no eren como haurien de ser". El gener de 2004 a Tànger, ciutat al nord del Marroc, Abdelfattah és un dels molts homes que intenten amagar-se en un vaixell de carrega per a emigrar a Espanya de manera il·legal. I See the Stars at Noon és un documental inquietant amb moments plens d'humor que explora de manera íntima les circumstàncies que porten el protagonista a arriscar-ho tot per un futur completament incert. La relació tradicional entre el realitzador i el seu subjecte es posa en entredit quan Abdelfattah li pregunta per què esta filmant la seva vida per a profit d'un públic europeu i què mereix ell a canvi.

Retrats d'una petita comunitat, la memòria, la interpretació. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Arxius de l'Observatori 1999

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'Observatori 1999

OVNI 1999 està dedicat temàticament al recorregut que va des del social a l'íntim i a l'inrevés; entès com un teixit continu. Ferides socials i individuals. Memòria/ Ficció Col·lectiva, Somni / records personals. Standars arquetipus i irreductibilitat individual. Paranoia mediàtica i relat d'esquizofrènia. Passions socis i històries d'amor. Frontera, transculturització. El «somni americà», el s»omni europeu». Zones Autònomes Temporals i Altres Mons.

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

A la frontera, la línia com a principi de propietat adquireix la seva major dimensió, definint físicament l'esfera de les relacions. Diàriament, aquells que la transgredeixen, reconstrueixen aquelles línies imaginàries, redefineixen la geografia tradicional i ocupen els no-llocs, on "els altres" existeixen de forma temporal.

Com aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora la nuca i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial' .Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs, addicte a les drogues fins als 50 anys, edat a la qual finalment escapà dels horrors de l'addicció. Al seu pròleg a L'esmorzar nu, Gérard-Georges Lemaire escriu d'ell: "(...) era salvatgement interessat en les tècniques de control en un sentit ampli, des del codi Maia, que descobrí a Mèxic, fins a les manipulacions operades pels mass media, la CIA i diverses sectes americanes. William Burroughs és un defensor infatigable del lliure albir de l'ésser humà, sotmès a sistemes coercitius de tota mena, alguns totalitaris, altres més subtils, més sofisticats, que prenen possessió de l'ésser humà a través de camins perversos i íntims: el desig, per exemple".

Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.

1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.

2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/