Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van a l'hamman (banys públics), ajuda a néixer els nens del barri, i a rentar els seus morts.
Marruecos
70 Descripció arxivística resultats per al Marruecos
Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera SurLa Couleur du Sacrifice dóna la paraula a aquells homes vinguts de diversos llocs, la majoria allistats per força, i que va jugar un paper primordial en la Segona Guerra Mundial, sobretot en el moment de l'alliberament de França. Ignorats en els llibres escolars i apartats de les grans commemoracions “espectacle”, avui dia cerquen donar a conèixer aquesta pàgina oculta de la història, testimoniant amb força i indignació la manera com el Govern francès els ignora.
Mourad BoucifAquest documental aborda el fenomen de l'emigració sota una doble mirada: por un costat, des de la de la societat d'origen, i per l'altre, des de la d'aquells que es queden.
Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.
Dalila EnnadreSota l'ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre els vius i els morts, una invitació per unir aquests regnes, entre la revolta humanista silenciosa i l'elegia poètica. Una família cuida amb afecte una tomba blanca, en un cementiri amb vistes al mar. Estem a Larraix, al sud de Tànger, on Jean Genet va viure els deu últims de la seva vida. Avui, l'escriptor és per fi a casa, entre els seus. I per als habitants de la ciutat, és una llegenda. Pocs el van conèixer en realitat. Menys encara l'han llegit. Gairebé tots l'han reinventat per a si mateixos. Cadascun té la seva pròpia història per a contar. Però tots coincideixen en una cosa: "Jon Joney" els valorava. Ell estava del seu costat. Aquestes persones senzilles, pobres i francament invisibles formen el poble sense veu i sense futur del Marroc. Encarnacions vives dels personatges de la seva obra, ara vigilen la seva tomba.
Dalila EnnadreJuny de 2005, bosc de Benyounes al Marroc, a 2km de la tanca que separa Ceuta del Marroc. Com cada setmana trobem als ciutadans africans que esperen en aquest paratge l'oportunitat de creuar a l'estat espanyol, a Europa. Ens reunim amb el nostre equip de treball i dues persones del nostre col·lectiu. Discutim sobre moltes coses que ens preocupen i ens afecten. Després de la nostra posada en comú, decidim fer un document públic on es visualitzin les realitats que vivim al Marroc com a país de trànsit. L'últim pas abans d'arribar a Europa per milers d'immigrants subsaharians: una TAZ al bosc de Benyounes. Des de Febrer de 2005 els militars marroquins augmenten la pressió per encàrrec de la U.E.: controls, escorcolls, robatoris, pallisses, violacions...
Un poema cinematogràfic rodat aleatòriament en diferents llocs del Marroc. Un diari íntim d'una època. Un conjunt de detalls estranys i bells, en constant diàleg amb poemes en veu en off, moviment de persones, animals, imatges de la ciutat i del camp, que creguin una atmosfera onírica en la qual el més petit detall importa. La seducció d'«Alguna cosa» que potser ja no tenim.
Abdelaziz Taleb