"Vaig viatjar per tota Mauritània per retrobar un arbre que veig des de la meva finestra a Bèlgica. No pas un arbre mític, sinó un arbre com podria haver-n'hi pertot arreu. En el meu viatge vaig trobar-me homes i dones que em van mostrar la seva percepció sobre aquesta recerca, lliurant-me així per camins desviats, una part de la seva visó del món i de l'existència. Per alguns el meu arbre era un senyal del genis, de l'invisible, o un crida de la Llum. Per d'altres era un símbol d'una història, d'una cultura o de la fi d'una època. Per d'altres, encara, era un arbre que un no veu si no és que està perdut".