Gema Martín Muñoz, professora de Sociología del Mon Àrab a l'Universitat Autónoma de Madrid. Entre altres treballs, es autora del llibre "El Estado Árabe. Crisis de legitimidad y contestación islamista". (Bellaterra, 2000).

L'estructura urbana i social dels barris de la medina és d'una riquesa i complexitat enormes, en organitzar-se al voltant d'establiments bàsics per a la vida quotidiana dels seus habitants, com ara el hammam, el forn de pa, les escoles o els foundouks. El farnatxi és el forn que subministra escalfor als banys públics, o hammam, establiments plenament actius i d'una gran importància per a la cohessió del teixit social de la ciutat. Els foundouks són establiments on els mercaders que visiten la ciutat pernocten i emmagatzemen provisionalment els seus productes. A hores d'ara la major part han perdut la seva antiga funció i s'adapten a altres usos, com ara habitatges o tallers.

Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).

Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.

Existeix un fons anarquista inherent a l’islam que mereix ser posat en primer pla. Des de la cosmologia corànica, es diu que l’ésser humà en estat de naturalesa és un ‘esclau (o servent) d’Al-lâh’, de la mateixa manera que el gira-sol és esclau del sol, ja que s’hi troba vinculat d’una manera orgànica. El concepte de la submissió a la Realitat Única (al- islam) no es tradueix en submissió a una institució humana, sinó tot el contrari: condueix al rebuig de tota coacció exterior com a contrària a la naturalesa de les coses. El musulmà rebutja les limitacions que el mercat i la institucionalització de la vida imposa a la seva llibertat, com a espai interior en el qual la intimitat amb la Creació es fa possible. La llibertat que reconeix el musulmà no és la llibertat política sota la tutela de l’Estat, sinó un estat/espai interior que ens capacita per rebutjar el món de les representacions, rebutjar la ficció del poder amb què alguns es revesteixen. Això es basa en la idea que l’ésser humà és en essència noble, que el seu estat de naturalesa (fitrah) és superior al seu estat de cultura. Diu Ibn Khaldun: “L’ordre polític i educatiu és contrari a la força de l’ànima, perquè encarna una instància de control exterior.” En aquest punt, s’entén que s’hagi qualificat l’islam com un ‘anarquisme místic’. Abdennur Prado és escriptor, president de la Junta Islàmica Catalana i codirector del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.

Guia anònim. Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.