Una baba sale de la boca de un fascista y se reproduce al ritmo de la historia.A mediados de los años 70, un fascista rabioso y nostálgico escupe una baba repugnante que cobrará vida y se reproducirá al ritmo de la historia. Recuerdos en blanco y negro, sueños, drogas, infancia, sexo y política se mezclan arrítmicamente formando la vida de la baba. La baba del fascista", es una pieza de videocreación que mezcla imágenes originales con otras extraídas de diversos filmes, "documentales o programas de televisión.
Sin título/ CONTEXTO 1994 - 2020
1a MVI - Muestra de Vídeo Independiente
Fusina 9, 08003 Barcelona.
/ CONTEXTO 1994 - 2020
La 12 Visual / 2a MVI - Muestra de Vídeo Independiente
Vídeo arte. Documental independiente.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Existeix un fons anarquista inherent a l’islam que mereix ser posat en primer pla. Des de la cosmologia corànica, es diu que l’ésser humà en estat de naturalesa és un ‘esclau (o servent) d’Al-lâh’, de la mateixa manera que el gira-sol és esclau del sol, ja que s’hi troba vinculat d’una manera orgànica. El concepte de la submissió a la Realitat Única (al- islam) no es tradueix en submissió a una institució humana, sinó tot el contrari: condueix al rebuig de tota coacció exterior com a contrària a la naturalesa de les coses. El musulmà rebutja les limitacions que el mercat i la institucionalització de la vida imposa a la seva llibertat, com a espai interior en el qual la intimitat amb la Creació es fa possible. La llibertat que reconeix el musulmà no és la llibertat política sota la tutela de l’Estat, sinó un estat/espai interior que ens capacita per rebutjar el món de les representacions, rebutjar la ficció del poder amb què alguns es revesteixen. Això es basa en la idea que l’ésser humà és en essència noble, que el seu estat de naturalesa (fitrah) és superior al seu estat de cultura. Diu Ibn Khaldun: “L’ordre polític i educatiu és contrari a la força de l’ànima, perquè encarna una instància de control exterior.” En aquest punt, s’entén que s’hagi qualificat l’islam com un ‘anarquisme místic’. Abdennur Prado és escriptor, president de la Junta Islàmica Catalana i codirector del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.
3 Muestra de Vídeo Independiente de Barcelona 1996
Sin títuloL'any 1988 tancava les portes el teatre Kursaal de Manresa. Lluny de la seva època d'esplandor, el Kursaal s'havia anat deixant degradar i es trobava en un estat ruinós. El panorama teatral a manresa era trist, tan a nivell d'infraestructures com de programació. Set anys més tard un grup de manresans crea l'entitat cultural '“El Galliner” amb la intenció de dinamitzar la programació teatral a Manresa i amb un objectiu clar: reinaugurar el Kursaal l'any 2006.