S'estan mostrant 3971 resultats

Descripció arxivística
1326 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
/ DERIVA DE SUPERFICIE 1 /
ES ES-OVNI PRO-S003-SS001 · Subseries
Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

/ INTERRUPCIÓ D'ARXIU 1 /

/ DERIVA DE SUPERFICIE 1 /

/ DERIVA DE SUPERFICIE 2 /

/ DERIVA DE SUPERFICIE 3 /

/ DERIVA DE SUPERFICIE 4 /

/ ACUMULACIÓ DE GESTOS /

/ DERIVA DE SUPERFICIE 1 /

Vaig intentar atrapar el Sol, i en fer-ho el vaig veure col·lapsar en un forat negre.

El que comença com un acte d'estendre la mà, aquell gest més antic, orientat cap a la llum, cap a l'origen,  acaba en el fracàs de l'origen mateix. No un eclipsi. No un enfosquiment. Un col·lapse: la cosa que havia d'orientar-ho tot es plega cap endins i s'enduu l'orientació amb ella.

El que segueix sembla provenir d'aquell després. Imatges que ja circulaven, extretes del sediment anònim d'internet, del vast i indiferenciat dipòsit de fons de pantalla i imatges que ja ningú no posseeix, entren en un espai on els seus propòsits originals han estat dissolts en silenci. Un paisatge sense horitzó que funcioni. Una superfície que podria ser aigua, o cel, o cap de les dues coses. Textures que recorden la granularitat de les fotografies antigues sense ser fotografies. Les imatges de generació difusa no s'anuncien com quelcom separat; s'infiltren, suavitzant les juntures fins que la distinció entre allò trobat i allò fabricat es converteix en una pregunta sense resposta clara.

El moviment és prou lent perquè, al principi, no estiguis segur de si es mou en absolut, si el que estàs veient és animació o la deriva òptica d'una atenció sostinguda. El blanc i negre no com a elecció estètica sinó com a despullament de l'espectre, com si el color pertanyés a un abans al qual ja no és possible accedir. L'atmosfera és hermètica en el sentit precís: segellada, pressuritzada, internament coherent. Res no sagna cap enfora. Res no t'invita a situar-te fora d'ella.

Aquesta és la terra incognita no com a espai en blanc esperant ser cartografiat, sinó com una condició que ha desmapat allò familiar. El Sol era la garantia. Sense ell, col·lapsat, interioritzat, dens per la seva pròpia gravetat, el que persisteix són superfícies: a la deriva, sense ancoratge, reflectint encara una llum que ja no té font.