Aquest vídeo parla sobre la situació que es viu a Bolon Aja'aw, un poble situat al nord de xiapas, prop de Agua Azul, del famós sistema de rius subterranis i canals. El govern federal va vendre les terres de Bolon Aja'wa sense permís de la comunitat. El vídeo documenta una trobada entre les autoritats zapatistes i els funcionaris del govern mexicà, i ofereix una visió crítica de les conseqüències de l'anomenat ecoturisme.

La terra, els seus fruits, els seus llocs particulars i les pràctiques culturals tradicionals dels seus habitants, són béns sagrats comuns materials i immaterials. A la base de la lluita pacifista per la sobirania integral de les comunitats indígenes i camperoles del Cauca, hi ha la sobirania alimentària. L'intercanvi segueix essent una de les seves estratègies.

Porta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.

Llanci Henson, un poeta xeiene a l'exili, torna als Estats Units per realitzar el seu últim viatge del peiot (aquesta vegada, un viatge líric a la poesia del ritu). Recorre territoris indígenes on el peiot és una medicina que guareix i ajuda a la gent. Va de Concho, Oklahoma, al riu Conchos a la Serra Tarahumara de Chihuahua. En el camí es troba amb dos col·legues: Malcom, un jove navaho aprenent de xaman, i a Mèxic amb Felipe Fuentes, un sipaame tarahumara remeier del peiot.

Una investigació sobre el frau a les eleccions del 2006 a Mèxic, en les que l'esquerrà Manuel López Obrador va perdre davant el candidat de la dreta, Felipe Calderón.

En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.

Una successió de misteris ordenats i observats repetidament. Un ritual de creació de sentit. El somni d'un exercici quotidià de lliure interpretació de la realitat.