Documenta els orígens a Chiapas, i a nivell nacional, de la rebel·lió de l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional a través de les negociacions inicials amb el govern mexicà. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Aquest documental convida l'espectador a reflexionar sobre les necessitats creades a occident, ja que mostra 4 germanes, de 3 a 9 anys, que viuen a Illa del Sol, un lloc on no hi ha policia, no hi ha esglésies i on no hi ha cap motor ni gasolina... Com es viu sense aquests poders fàctics? El pare de les 4 germanes parla de la seva vida en una entrevista de 40 minuts sense talls mentre veiem imatges de les seves filles.

“Documental que mostra la producció de panela amb la qual endolcim els nostres aliments, una part de la nostra vida com a pobles indígenes, en què compartim el treball, l'alegria i el dolor. La lluita per ser autosustentables amb el cultiu dels nostres propis aliments i preocupar-nos menys pels diners i més per collir del que conreem.”

Una successió de misteris ordenats i observats repetidament. Un ritual de creació de sentit. El somni d'un exercici quotidià de lliure interpretació de la realitat.

Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.

En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

Una investigació sobre el frau a les eleccions del 2006 a Mèxic, en les que l'esquerrà Manuel López Obrador va perdre davant el candidat de la dreta, Felipe Calderón.

Llanci Henson, un poeta xeiene a l'exili, torna als Estats Units per realitzar el seu últim viatge del peiot (aquesta vegada, un viatge líric a la poesia del ritu). Recorre territoris indígenes on el peiot és una medicina que guareix i ajuda a la gent. Va de Concho, Oklahoma, al riu Conchos a la Serra Tarahumara de Chihuahua. En el camí es troba amb dos col·legues: Malcom, un jove navaho aprenent de xaman, i a Mèxic amb Felipe Fuentes, un sipaame tarahumara remeier del peiot.

Porta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.