translate
Germany
128 Descripció arxivística resultats per al Germany
Khue, un monjo budista, el pallasso Phong, i la jove prostituta Thuy reflexionen entorn les seves experiències personals al llarg de tres dècades diferents de la historia del Vietnam. El colonialisme francès, la guerra del Vietnam i els efectes de la globalització, creen avui dia una imatge de Hanoi a mig camí entre les influencies de les idees contemporànies d'occident i els valors tradicionals asiàtics. El records fragmentats dels protagonistes creen un esbós de la vida quotidiana al Vietnam, i també parlen dels canvis socials al llarg dels últims 70 anys.
André Hoermann4 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1997 & Fenòmens interactius
http://www.kaizimmer.de/3-minutes-in-america/
http://www.kaizimmer.de/3-minutes-in-america/
Any: 1994
A l'abril de 2013, la cantant estatunidenca Patti Smith viatja a la tomba de l'escriptor francès Jean Genet a Larraix, el Marroc. Li porta tres pedres que va recollir per a ell fa més de 30 anys. "Hi ha llocs d'anhel. Hi ha promeses que ens acompanyen tota la vida. I hi ha amics que escolten i pregunten. Frieder Schlaich i Patti Smith estan units per una amistat així. Tànger és el lloc, i la promesa és la que li van fer a Jean Genet. Patti Smith ha guardat el secret durant molts anys, dins d'una capsa de llumins. Quan l'atzar crea una situació que ho uneix tot, pot complir la seva promesa. Frieder acompanya a Patti per la ciutat que sent tan pròxima, i ella parla del que li és pròxim. Al cementiri es troben amb un nen que porta encara més lluny l'encanteri de la història. Dos rotllos de pel·lícula en blanc i negre, una Bolex i els pocs minuts previs a una actuació en directe limiten el temps de rodatge. La concentració necessària i el coneixement mutu és el que distingeix a la pel·lícula. La visió a través de l'oceà resideix en la seva limitació". (Berlinale Shorts 2014).
Frieder Schlaichtranslate
Une Jeunesse Allemande explica la història de la Rote Armee Fraction (o Red Army Faction, un grup terrorista revolucionari alemany de la dècada de 1970, fundat per Andreas Baader i Ulrike Meinhof), així com les imatges generades per aquesta història. La pel·lícula està íntegrament produïda editant arxius visuals i sonors preexistents, i pretén qüestionar als espectadors sobre el significat d'aquest moviment revolucionari en la seva època, així com la seva ressonància en la societat actual. A la dècada de 1960, la jove democràcia d'Alemanya Occidental es va sentir avergonyida pel seu passat nazi i es va encarnar en el seu paper de lloc imperialista i capitalista enfront de la seva veïna comunista. La generació de la postguerra, en conflicte directe amb els seus pares, estava tractant de trobar el seu lloc. El moviment estudiantil va explotar en 1966. El pas de deux entre els estudiants i el govern es va deteriorar i va radicalitzar als involucrats en una progressiva escalada de violència i represàlies. D'aquesta furiosa joventut van sorgir la periodista Ulrike Meinhof, el cineasta Holger Meins, els estudiants Andreas Baader i Gudrun Ensslin, així com l'advocat Horst Mahler. Quan el moviment estudiantil es va esfondrar a la fi de 1968, van romandre aïllats en el seu radicalisme i van buscar desesperadament camins per continuar la lluita revolucionària. La RAF (Fracció de l'Exèrcit Roig) va ser fundada el 1970, els seus militants van desaparèixer en la clandestinitat. Tant el govern com els simpatitzants van ser cautelosos. Els actes inicials de la RAF, juntament amb les respostes de la policia, implicaven una certa d'improvisació. Després va arribar el 1972, la ruptura irreparable: en menys d'una setmana, la RAF va cometre cinc grans atemptats que van provocar moltes víctimes. El govern va reaccionar adoptant una dura postura en el seu conflicte amb el moviment terrorista. Les víctimes van augmentar a tot arreu, incloent-hi la RAF (tant en l'exterior com a la presó), al govern (policies, però també polítics i funcionaris), i especialment els civils anònims. Les veus que qüestionaven les implicacions polítiques i morals de la lluita de la RAF, així com l'elecció del govern federal de repressió total, es van apagar progressivament. La tardor del 77 va marcar el sagnant final d'aquesta història, que també va ser una guerra d'imatges. El govern es va negar a capitular davant les demandes tant de la RAF -que buscava l'alliberament dels seus membres empresonats a canvi de Schleyer, el segrestat president de la Unió Patronal- com la dels comandos palestins que, units a la causa de la RAF, van segrestar un avió de turistes alemanys. Aquella mateixa nit, l'avió va ser assaltat per un comando alemany antiterrorista a l'aeroport de Mogadiscio i els ostatges van ser alliberats; mentre a Alemanya, els últims membres fundadors de la RAF que encara estaven vius "es van suïcidar" a la presó, i Schleyer va ser assassinat pels seus segrestadors.
Jean-Gabriel Périottranslate
Un circ en viatja per Alemanya. 60 persones vivint constantment en comunitat. Des que era una nena, Ramona Barelli de 18 anys veu als treballadors marroquís muntar la carpa del circ en cada ciutat. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
translate