"L'únic delicte dels detinguts en els CIE és passar una frontera o una altra, ser pobres i negres, punt. Us recordo que aquestes persones són els néts dels esclaus que eren caçats com animals i carregat en vaixells..." Lamine Sarr. "La realitat dels CIE ningú no la veu, és una realitat oculta". Aziz Faye.
Fronteras
11 Descripció arxivística resultats per al Fronteras
-"Costa d'entendre que la societat suposadament civilitzada, a la qual has fugit per refugiar-t’hi, sigui tan brutal". - “Et diuen: fes-te civilitzat. Però quan et fas civilitzat t'adones que és el pitjor que t'han pogut ensenyar. Saps que és per a fer-se civilitzat?: Tenir diners, anar de compres, gastar diners i tenir sempre al cap i a la teva mentalitat: vull més, més, més... Consumir" - -la persistència de l'eurocentrisme en la dissidència europea. (*) títol de l'última entrevista a Pier Paolo Pasolini
Tarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud és un treball de recerca realitzat per la productora Metromuster, responsable també del documental Ciutat Morta, per encàrrec de l'Observatori DESC, amb qui ha col·laborat estretament en les tasques de recerca. El documental mostra el testimoniatge d'experts en el fenomen migratori, periodistes, juristes, portaveus policials, activistes i declaracions dels responsables del Ministeri de l'Interior, que es contraposen per construir un relat que evidencia les contradiccions i, sobretot, la sospita que no es tracta d'un simple cas de negligència policial, sinó que respon a una estratègia planificada en l'aplicació de les polítiques de control migratori.
El cicle De l'imaginat al tangible, proposa presentar idees abstractes que ens ajudin a reflexionar sobre la realitat on vivim, immediata, concreta i material. Toni Serra, codirector dels Arxius 'OVNI,presenta diferents peces de les més de 2000 que aquest arxiu audiovisual ha reunit al llarg de 21 anys, oferint-nos una visió incòmode del segle on vivim, però també els somnis i desitjos d'unes societats que no es veuen reflectides en l'imaginari dels mitjans corporatius. Museu de Cultures del Món 4 d'octubre de 2016.
On Translation: Fear/ Miedo és un projecte d'intervenció televisiva d'Antoni Muntadas, a partir de la producció d'un vídeo que reuneix entrevistes a persones que viuen quotidianament les tensions en aquesta zona. Imatges d'arxius televisius, que fan referència al terme “miedo/fear” a la zona de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, així com altres materials documentals i periodístics. El vídeo busca exposar de quina manera la por és una emoció traduïda a totes dues bandes de la frontera des de perspectives molt diferents; una construcció cultural/sociològica que sempre remet a l'àmbit polític i econòmic. On Translation: Fear/Miedo es va crear per ser retransmès entre agost i novembre de 2005 des de quatre localitzacions que d'alguna manera connecten els centres de les preses de poder i decisió amb els llocs on aquestes polítiques es manifesten quotidianament: Tijuana, San Diego, Ciudad de México i Washington DC.
Antoni MuntadasEn un intent d'aconseguir una vida millor, centenars de nens marroquins es colen a Melilla, un petit enclavament espanyol al nord del Marroc. Aquest projecte documenta la vida d'un grup de menors atrapats en aquesta porció espanyola d'Àfrica, que enlluernats per un fals sentit de prosperitat, intenten saltar diàriament dins d’ un dels molts vaixells que els portaran a la península i, amb sort, a aconseguir el seu somni europeu.
José ColónDocumento sobre el fet transnacional i sobre els qui sucumbeixen a la frontera dels somnis. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera SurA la frontera, la línia com a principi de propietat adquireix la seva major dimensió, definint físicament l'esfera de les relacions. Diàriament, aquells que la transgredeixen, reconstrueixen aquelles línies imaginàries, redefineixen la geografia tradicional i ocupen els no-llocs, on "els altres" existeixen de forma temporal.
Helena MalenoAlguna cosa va passar a la frontera entre Espanya i el Marroc la tardor del 2005. Alguna cosa que continua ocorrent avui en altres indrets i d'altres maneres. Una frontera europea és creuada amb precàries escales per centenars de migrants subsaharians. Armes, pilotes de goma, mort. Milers de deportacions al desert del Sàhara. Mort. La televisió espanyola emet les imatges d'una guerra accelerada. Cossos sense subjecte. Una mica que vam veure. Tornant als llocs que envolten la frontera on tot va tenir lloc trobem espais buits. Paisatges sense petjades. I el que roman: aquella tanca. Com podem crear una nova representació que defugi la sobresaturació d'imatges del migrant com a víctima? Algú més s'havia plantejat ja la mateixa pregunta. Un grup de refugiats congolesos està bloquejat al Marroc esperant arribar a Europa. Han creat una obra de teatre sobre la seva pròpia experiència migratòria. En la mateixa habitació on cada dia viuen, el teatre emergeix com a acte-representació de cadascun dels passos donats en el camí. Però aquesta no és una obra acabada. No hi ha públic, tampoc escenari. Tan sols una peça que espera ser completada.