De fronteres internes i externes a col·laboracions, línies de fuga i perspectives
Programa de vídeo d 'OVNI - Observatori de Vídeo No Identificat
La Frontera en la seva asimetria esdevé línia abismal, línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Segons de quin costat i segons amb quins documents ens apropem a ella, serem desplaçats a una zona o a una altra i rebrem el reconeixement del nostre ésser o la seva completa absència.
El programa que aquí es proposa a manera de viatge, comença per recordar un primer i decisiu oblit: l'oblit colonial. La pràctica totalitat del discurs mediàtic i institucional obvia el passat colonial d'aquells que van establir les fronteres i que ara marquen les condicions per creuar-les. I imposa l'oblit de l'ocupació de territoris, l'explotació de recursos naturals i humans i els seus corresponents genocidis i epistemicidis. Els antics colons mai van ser migrants i solament van trobar aborígens i indígenes a les terres que “descobrien” per als seus interessos. Anys després les persones que ara arriben d'aquestes antigues colònies no troben aborígens europeus, sinó que són ells els migrants. Sempre etiquetes adhesives que bàsicament apunten a ocultar i reduir la seva humanitat per desplaçar-los així a la zona del no ser. Concerning Violence està recorregut per aquest espectre colonial, els textos de Frantz Fanon reflexionen sobre el seu nucli violent, creuen aquesta desolació i tenen encara la força de proposar-nos una possibilitat de vida.
Cap a la frontera, a les profunditats del desert del Sahel es tanquen micro-acords, es defineixen línies de fuga, es tracen zones, es creuen els primers límits. Sahara Chronicles ens mostra aquest inici de viatge per a uns, caravanserrall per altres. Travessar el no-res sota el control dels drons, vivint la progressiva densitat d'una frontera després d'una altra, cada vegada més espessa, més agressiva i excloent.
Aquesta gradació de les fronteres, des de les més llunyanes i permeables fins a les que ara actuen com subcontracta violenta de la frontera principal, desemboca abruptament en la línia abismal, la línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Allí les persones deixen de ser, les històries i els recorreguts perden tot sentit. Una vida no és una vida. Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud , mostra aquesta brutalitat de la frontera i deconstrueix els dispositius i relats institucionals que pugnen per donar-li cobertura funcional i finalment legal.
Però com recentment ens recordava Boaventura de Sousa, la línia del ser i del no ser ja no és fixa, sinó plenament mòbil, cada vegada s'apropa més al centre i ha acabat per cridar a les nostres portes. La frontera ha fet implosió i tendeix a ocupar la totalitat del territori i definir el sistema que l'administra. En Forst , un grup de refugiats a un bosc, ja no a la perifèria del sistema, sinó al centre d'Europa, relaten el seu procés de desaparició en la línia del no ser: “Quan vaig arribar, els de seguretat estaven esperant-me, em van portar dins, van agafar la meva petita borsa, es van posar uns guants de plàstic i van inspeccionar les meves coses, la quantitat de diners que portava, els nombres de la meva agenda, tot. És intimidació, assetjament i maltractament al mateix temps, aquest és l'estil d'aquest sistema. Han passat tres dies i ja no sóc jo (…)”
L'aparent i tranquil·la normalitat de la zona del ser oculta sota una capa de consum turístic el seu origen. Així el port de Barcelona que rep centenars de milers de consumidors arribats en creuers, té unes arrels que no mostra i que Port Trade Portrait ens recorda: el seu passat esclavista, i la seva mutació a l'era global.
Dilluns 23 de maig _ L'Oblit Colonial
Concerning Violence , Göran Hugo Olsson, Suècia, 2014, 85min. V.O.S.E.
Concerning Violence és un documental compost per imatges d'arxiu dels moments més arriscats en la lluita per l'alliberament del Tercer Món i, alhora, una anàlisi dels mecanismes de descolonització a través de fragments de Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. L'emblemàtic llibre de Fanon, escrit fa més de 50 anys, és encara un referent per entendre el neocolonialisme existent avui dia, i la violència i les reaccions que suscita.
La frontera com a centre , Toni Serra / Abu Ali
"M'és complicat explicar com és possible que la societat suposadament civilitzada a la qual has fugit per protegir-te sigui tan brutal" (1)
Les fronteres com a nusos i talls del poder, com a llocs d'acumulació repressiva, control i selecció, estan patint una enorme mutació, ja que no només s'estenen i fortifiquen, sinó que també fan implosió en centenars i milers de dispositius interns: CIEs, o Centres d'Internament d'Estrangers, centres de refugiats, oficines i agències de tota mena que ara es reprodueixen i funcionen com a fronteres interiors. Dispositius de control que es desplacen com escàners que escombren l'interior dels territoris i ciutats, contagiant la seva lògica repressiva al conjunt de la societat. Es converteixen així no només en llocs d'internament de migrants, sinó molt fonamentalment en laboratori i punta de llança de nous règims totalitaris.
En aquesta època d'estímul a la màxima mobilitat, els turistes, els homes i dones de negoci poden travessar les fronteres i se senten per això privilegiats, no obstant això han d'afrontar els filtres i rituals de control que les configuren, i en fer-ho validen automàticament aquests dispositius, la seva lògica i el seu exercici. Creuen, és cert, però arriben a alguna part o més aviat desplacen amb ells aquestes fronteres, portant-les fins a l'interior de les societats que visiten?
El tema de la migració es va desvetllant com una de les claus que qüestionen en major profunditat la cultura i la societat contemporànies. Aquest qüestionament es fa a diferents nivells, no només el polític, social i econòmic, sinó també el cultural, simbòlic i imaginari. S'obren així les portes d'una transformació profunda: el que aquesta es doni i la direcció que agafi marcarà la deriva del conjunt de la nostra cultura.
Dimarts 24 de maig_ Cap a la Frontera
Sahara Chronicl e , Ursula Biemann, Suïssa, 2007, 50 min., V.O.S.E.
Una col·lecció de vídeos curts que explora en el post-colonialisme i documenta l'actual èxode subsaharià cap a Europa, on s'analitza la política de mobilitat i contenció que existeix en la geopolítica global actual. S'examinen les modalitats i la logística del sistema de migració al Sahara.
El material d'aquesta obra ha estat recollit durant tres visites sobre el terreny a les portes principals de la xarxa migratòria trans-Sahariana al Marroc, Níger i Mauritània. Sahara Chronicle reflecteix aquesta xarxa migratòria dins de la interconnexió i la geografia àmplia de la zona. Inclou documents sobre Agadez a Níger, capital dels Tuareg i porta de la zona sahariana per a les rutes de migració principals que arriben de l'Àfrica occidental; Nouadhibou, port del nord de Mauritània, des d'on els migrants es van amb vaixell cap a les illes Canàries; Oujda al costat de la frontera algeriana, per on els migrants del desert entren al Marroc; i Laayoune, al Sahara occidental, punt de sortida per als vaixells que van a Espanya.
Sahara Chronicle no intenta construir una narrativa homogènia o contemporània d'un fenomen que té arrels a l'Àfrica colonial, diversa i fràgil en la seva actual organització social i experiència humana. En aquest treball, no es fa servir una veu autoritària o un altre dispositiu narratiu per fer la connexió, més aviat és l'espectador qui produeix el significat, que ha d'extreure dels intersticis entre els vídeos. En dispersar el punt de vista, es reconeix al mateix temps el procés múltiple i cooperatiu del coneixement produït en el camí.
Dimecres 25 de maig_ La Frontera com a Zona de no ser
Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud , Xavier Artigas i Xapo Ortega, Metromuster i Observatori DE
