som escòria!, som bàrbars!

"Un home i una dona fan l'amor, comparteixen el plaer com tisores que es creuen. La parella, com un parell de tisores mordaç, perilloses i sublims. Les Ciseaux és un vídeo realitzat a partir de les imatges de la pel·lícula de Nabil Ayouch Une minute de soleil en moins, ambdues prohibides al Marroc".

“La meva àvia va néixer al territori de l'actual Burkina Faso, de la trobada entre un militar francès i una jove africana. El descobriment del singular destí de la minoria mestissa a la qual pertany, després de la separació de les mares, de l'abandó per part dels pares, fins al confinament obligatori als orfenats, em retorna al meu propi mestissatge”. Disponible online fins al 19 de novembre de 2021.

"Les Noies del Kamaré" és un detournement - entengui's subversió - de la pel·lícula: "Unes Calces Per a l'Estiu", de Suzuki Noribumi. En aquesta pel·lícula Rene Viénet contínua la seva exploració de Sade i les dones en col·lisió frontal amb les convencions legals i morals. Si "Pugues la dialèctica trencar maons?" es declara a si mateix com "la primera pel·lícula en la història del cinema transgiversada", llavors aquest és un esforç que amb orgull es declara "la primera pel·lícula porno Japonesa subversiva."Això no és para covards. Explora la legalitat de la tortura colonialista, la flatulencia de Sartre, el Orientalismo de Barthes i els lligaments del dia a dia que, sense oposició, donarien lloc a la malaltia de la supervivència experimentada per la major part del món. Les convencions sadísticas de la pel·lícula porno, un reformatori de noies Japoneses, es converteixen en el suport d'expressió d'una croada revolucionària contra les limitacions de la qual els afeccionats al gènere treuen el seu plaer. La majoria de les intervencions són purament textuals: subtítols en francès que no solament traïxen la paraula Japonesa parlada, també la subvierten a cada moment. Això és traducció duta al nivell de forma d'art, i també d'iniciativa revolucionària.Presentada amb subtítols en anglès per Keith Sanborn i diversos col·laboradors.

Un clàssic del cinema antropològic i la seva relació amb la realitat colonial. Les Maîtres Fous mostra els rituals del culte Hauka, una secta religiosa molt extensa a l'Àfrica Occidental entre els anys vint i cinquanta. Els practicants del culte Hauka acostumaven a ser emigrants de les regions del Níger, arribats a Accra i altres ciutats per a treballar en les seves barraques, els ports i les mines. El 1954, quan un petit grup de practicants va demanar a Jean Rouch que filmés el seu ritual anual, existien almenys 30.000 practicants del culte només a Accra. En aquesta cerimònia, celebrada en una granja a poques hores de la ciutat, els Hauka entren en èxtasi i són posseïts per diferents esperits associats amb els poders colonials occidentals: el governador general, l'enginyer, la dona del metge, l'alcalde pervers, el caporal de la guàrdia.

Un “pied noir”, colon francès, de tornada al seu país a la recerca d'un pare agonitzant. El darrer mes de la guerra d'Algèria.

Documental que fou prohibit a França durant més de deu anys per criticar el colonialisme francès (i que ara tan sols es troba disponible en versió reduïda), és una investigació profundament sentida sobre l'art africà i el seu declivi com a conseqüència del contacte amb la civilització occidental. El comentari de Marker, característicament agut i reflexiu, es combina amb imatges d'una bellesa austera en aquesta protesta apassionada contra el destí d'un art que en altres temps havia estat un element integral de la vida comunitària però que fou degradat al caure víctima de les exigències d'una altra cultura.