Històries de somnis i records de dones japoneses. En aquest premiat documental, Shelly Silver presenta un retrat íntim d'un grup de dones japoneses d'edats compreses entre els 15 i els 82 anys, que parlen de les seves vides, les seves famílies i la societat. En aquestes històries un pot veure, des de perspectives molt personals i individuals, els canvis socials que s'han produït en les tres últimes generacions de dones japoneses, aportant un apassionant i sovint conflictiu ventall d'opcions i postures. Moltes de les històries giren entorn de les relacions que aquestes àvies, mares i filles mantenen entre si, plenes de respecte, rebel·lia, pèrdua i amor. Barrejant records d'infància, declaracions franques, esdeveniments èpics i detalls quotidians, la pel·lícula dona testimoniatge de la fortalesa d'aquestes dones i de la dificultat de les seves eleccions, mentre naveguen entre les necessitats personals i les pressions familiars i socials. Les entrevistes estan emmarcades per un conte popular tradicional japonès; una narració màgica i una mica escruixidora de la cerca per part d'una mare de la seva filla raptada, segrestada per un monstre la vespra del seu casament.  

Recomana als nens a fer el que sigui necessari, fins i tot mentir, per a arribar a relacions familiars harmonioses. "Aquests nois tracten als seus pare com si fossin realment contents de veure'l, com si realment ho trobaven a faltar ...". (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)

En l'arxiu fotogràfic i les memòries escrites pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar en la colònia espanyola del Sàhara en 1964, Pilar troba el paradís perdut al qual ell sempre intentarà tornar. Després d'un fracassat projecte familiar, durant els anys 80 i 90, Manuel Monsell començarà a viatjar al Magrib. De nou amb la seva càmera fotogràfica, perseguirà la bellesa d'alguns rostres que puguin traslladar-li una vegada més al lloc somiat. Però tots aquests viatges revelen molt més sobre el lloc del qual es parteix que sobre el lloc de destinació. L'amor romàntic, la independència i la família componen l'escenari d'un refugi que, en fer-se fallida, ens obliga a preguntar-nos no només sobre els nostres veritables desitjos sinó també sobre la necessitat de repensar el sentit d'aquestes velles paraules.

Miguel li ensenya a Fàbio el material filmat de la seva infància. La pel·lícula és una recerca per les possibilitats de la ficció a través d'un material que, en teoria, no oculta res. La seva matèria primera són uns VHS que Miguel mateix es posa a revisar al costat d'un misteriós i coquet amic del Brasil. Miguel parla, Fàbio escolta. Miguel presenta el seu món, el seu passat, el seu primer jo. Amb aquestes imatges de referència, Miguel estructura un relat particular de la seva vivència com a nen colombià i les primeres manifestacions de Satanàs en la seva vida.

Entrevista amb Carolina del Olmo.