Programacions temàtiques

El Barri Xinès (work in progress) and other City films

Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger

Calling all Active Agents

Low Tech : Strange Weather

Each and Every One of You

Jennifer Reeder - Sadie Benning

/ CONTEXT 1994 - 2020

Programacions temàtiques

OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.

Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.

Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir ​​estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.

L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.

Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.

/ CONTEXT 1994 - 2020

La 12 Visual - Observatori de Vídeo No Identificat  - OVNI

3a MVI - Mostra de Vídeo Independent

La tercera edició del la MVI (Mostra de Vídeo Independent) representa la consolidació d’aquest projecte, no necessàriament en el sentit de permanència i continuïtat, sinó per haver aconseguit la majoria d’objectius que ens havíem proposat des del seu inici, allunyant-la radicalment de qualsevol rol de festival o fira videogràfica. Creiem que sobretot era important aconseguir remunerar la totalitat de treballs que s’hi exhibissin, reconeixent així el paper central dels autors, fet incomprensiblement oblidat massa sovint; mantenir el caràcter independent d’aquest projecte, (i en aquest sentit agrair sincerament la racionalitat d’un centre públic com el CCCB, que acull projectes absolutament independents); realitzar una mostra que sigui oberta en la seva convocatòria, que relacioni autors de procedències i trajectòries diverses, atenent únicament criteris de qualitat i radicalitat de continguts. Oberta també a la col·laboració de diferents programadors, però mantenint en tots dos casos l’aposta per una perspectiva concreta respecte el vídeo de creació i a la necessitat / realitat d’un discurs audiovisual independent.

Aquesta aposta ens ha portat a tractar en aquesta edició dos temes claus que sovint s’entrecreuen: Identitat i Mass Media. Un concepte d’identitat marcat no només per la relació contextual amb els altres i amb el mitja, sinó també per l’experiència interior, allò intransferible de la nostra deriva individual, en un context en el qual el que és real s’ha desplaçat fins incloure els Media i l’experiència vital de la tecnologia quotidiana. Com prolongacions lliures que subratllen o contradiuen els continguts centrals de la Mostra hem convidat una sèrie de programadors independents: Rick Prelinger, amb el cicle The Rainbows is Yours -An all-color celebretion of consumption, en el que demostra la urgència d’una arqueologia dels Media; Arjon Dunnewind, de Kabe-Ikunst Impakt, una televisió per cable; Eugeni Bonet amb Desmuntatge bis, una micro prolongació del seu programa anterior del mateix títol, un cicle projectat en diversos centres d’Espanya i incomprensiblement inèdit a la nostra ciutat. Els continguts i el teixit de les diferents obres que configuren aquesta mostra plantegen també una altra de les qüestions - paradoxa de la creació audiovisual contemporània: allò que alguns anomenen “risky copyright situation”, derivada del fet que un bon nombre de creadors considerin la totalitat del estoc audiovisual com una realitat a partir de la qual elaborar les seves obres, topant frontalment amb una legislació que, avui, faria legalment impossible algunes de les obres d’art més significatives d’aquest segle, a l’igualar un projecte individual de creació amb les activitats d’imatge d’una megacorporació.

En aquesta edició de la MVI introduïm dos programes, Zona Oberta de Xavi Hurtado i Floppy Forever de Miquel Jordà. Totes dues elaborades a partir d’obres realitzades en suport digital: interactius, Quick Times, etc... i que es podran consultar en diversos ordinadors. Unes seccions que ara presentem amb un caràcter de prototipus i que en les pròximes edicions estaran vertebrades amb la resta de la Mostra, atenent a la realitat cada vegada més hibrida de la creació audiovisual.

Finalment, esmentar la projecció contínua, en loop, de Portrait, una peça de Muntadas. Una cinta que sense esperar-ho ha adquirit un caràcter emblemàtic a l’evocar l’eix identitat - rol - media que forma aquesta MVI.

THE RAINBOW IS YOURS. Una celebració colorista del consum dels Arxius Prelinger.

Per molt desconcertants que ens puguin resultar els “fabulosos anys cinquanta”, els seus articles, els seus dissenys i la seva estètica continuen entre nosaltres. Crec que el període que anomenem anys cinquanta, comença en realitat cap a la fi dels anys quaranta, coincidint amb el boom econòmic de postguerra, per acabar amb la New York World’s Fair el 1964, l’última celebració nacional de mercaderies i del desig. Durant els anys cinquanta, la pressió per incitar al consum es va exercir gràcies a intensos projectes de disseny, quan la fantasia i l’aventura semblaven estar directament relacionades amb els anuncis i els productes de consum, i quan un brillant colorista i atractiu horitzó mediàtic va aconseguir desviar l’atenció popular de les discriminacions de classe i de raça, del deteriorament de les ciutats i de les amenaces de l’era nuclear. Aquest programa a tot color celebra la pura teatralitat del disseny americà -el matrimoni amb l’estil, el futurisme, la conveniència i la fantasia-. Aquestes pel·lícules, “Popluxe”, pretenen crear necessitat, sense cap prejudici, on realment no existeix cap necessitat, utilitzant el mateix joc de la realitat i dels rols de gènere dels musicals de Hollywood que emulen. Quan semblava que els negocis de les famílies nuclears americanes no feien sinó fabricar nenes i més nens, les creacions fílmiques es van tornar més artístiques; de vegades mostrant parelles quasi bohèmies la feina de les quals, si és que es veia, era lleugera i sempre ben vestits. De fet, els productes destinats al consum massiu, mai no s’han envoltat de tanta aura de misteri com aleshores. Aquesta època tan complexa ens ha deixat molts articles que continuen omplint els mercats ambulants i de compra i venda. Però alguns dels documents més autèntics del consumisme i del disseny no han estat suficientment accessibles fins ara. Com part dels anuncis i de les campanyes de màrketing, les empreses americanes més importants realitzaven milers de pel·lícules cada any. Algunes, destinades als grans consumidors, van ser emeses per televisió i projectades a les escoles, en els concesionaris d’automòbils o en les reunions d’algun club o associació. D’altres, van ser exhibides davant els propis treballadors, venedors o managers. Aquestes pel·lícules estan entre les creacions més entretingudes dels anys cinquanta i ens ajuden a recordar la manera de pensar extingida dels seus contemporanis. Espero que el que ara les fa entretingudes -la fantasia, la irrealitat i la celebració del consum a cegues que van professar- ens aplaqui ara a nosaltres la nostàlgia i en certa manera, ens mantingui allunyats de somnis impossibles de viatges en el temps.

Rick Prelinger és el propietari dels Prelinger Archives, una col·lecció de 33.000 pel·lícules educatives, industrials i publicitàries a Nova York. La seva sèrie de 12 CD-ROMs, Our Secret Century serà publicada per The Voyager Company a primers d’octubre i estarà a disposició del públic a la 3MVI.

DESMUNTATGE bis. Un programa d’Eugeni Bonet.

"DESMUNTATGE implica generalment muntatge (o remuntatge, collage, edició, apropiació, reciclatge...) i comporta a més desviament, des construcció, des baratament, des possessió i tota altra mena de des articulació d’un material audiovisual preexistent i aliè, a contrapel del sentit, ús i propòsit que tenia originalment. Aquest programa és com una petita prolongació d’una mostra que vaig preparar el 1993. DESMOMTAJE: film vídeo / apropiación, reciclaje, produïda per l’IVAM i que, a més de València, també es va exhibir a Madrid, Donostia, A Coruña i al World Wide Video Festival de La Haia. En ser convidat a aportar a la 3MVI aquesta secció, aquest “bis”, he volgut actualitzar aquell cicle anterior amb algunes peces noves, tot i que també incloent, nogensmenys, altres obres que segueixo considerant “cabdals”. I he desglossat el programa en dues parts que es remeten a dues de les fonts o dolls audiovisuals més sovintment emprades en l’activitat desmuntadora, tot proposant un assortit de realimentacions i abduccions basades en la varietat -o, segons com es miri, uniformitat- de les ofertes, productes, gèneres, formats de la TV i el cinema. Un assortit que queda ampliat en altres seccions d’aquesta 3MVI, amb altres diversos desmuntatges"

Detallada observació d'una recepció diplomàtica.

A partir d'una cita de Jane Bowles, aquest video-poema presenta un collage d'alguns aspectes de la vida contemporània, gent desplaçant-se constantment, rastres de l'inhumà. Música de Brian Eno. 2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

Un home de 70 anys que viu en un lloc remot d'Escòcia fa molts anys que està obsessionat amb «intentar comprendre realment» el llibre de Darwin. Al costat d'aquesta passió, no ha deixat de treballar en petits invents per a fer la seva vida més fàcil. La pel·lícula investiga a algú profundament interessat en els éssers humans, però que ha decidit viure separat de la majoria d'ells.

Les tensions entre un home i un jove rival, el ninot Ken, desemboquen en la violència.

River of Anger és un documental experimental sobre Kenneth Anger, filmat durant l'edició del 2007, del Lucca Film Festival.