A la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen també visiten la ciutat.

Una antiga finca del històric barri “xino” de la ciutat de Barcelona és l'escenari d'aquest documental. El “mobbing” immobiliari i la reforma urbanística del casc antic son el fil conductor. Les màquines econòmiques de l'especulació immobiliària s'apropien del barri, sepultant la seva història i memòria.

Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.

Vídeo introductori del còmic Españistán, on s’explica el recorregut que ha portat Espanya de la bombolla immobiliària a la crisi econòmica.

Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

Aquest vídeo es va editar com a resultat del Taller Captura Raval (OVNI - TEB - CCCB) "A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins com el senyor Bush? Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s'amaga?.

La Makabra és una casa ocupa on habiten unes 50 persones de forma estable. La casa està oberta al públic i funciona com a centre cultural autogestionat en el barri de Poble Nou. Aquest col·lectiu de caràcter social i artístic s'ha vist afectat pel pla 22@, que pretén reestructurar el barri i desallotjar la casa. Malgrat la situació, els ocupes continuen generant espectacles i cabarets que, en definitiva, és la millor manera d'aprofitar l'espai, contraposant la creativitat al consum.

Documental que critica el procés gegantí de reestructuració urbanística de Barcelona, que té lloc al marge dels seus actors principals i que segueix un model que ha optat per l'oblit de la memòria social, especialment de la classe treballadora. A través de les veus d'alguns dels protagonistes d'aquest procés, s'aporta una informació sobre aquest episodi de la història de la ciutat molt diferent de la que solen difondre habitualment els mitjans de comunicació.