Vídeo introductori del còmic Españistán, on s’explica el recorregut que ha portat Espanya de la bombolla immobiliària a la crisi econòmica.
Aleix SalóEspeculación Inmobiliaria
31 Descripció arxivística resultats per al Especulación Inmobiliaria
Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.
Roberto García RodríguezUn documental sobre la ciutat de Beijing (Pequín) que està experimentant enormes canvis a mesura que s'apropen les Olimpíades del 2008. Una Beijing totalment nova, amb una visió de futur, està substituint l'antiga capital imperial. En primers plans, coneixem alguns dels ciutadans de Beijing que perdran les seves cases a causa d'aquests canvis i s'enfronten a un futur incert. Han aixecat les seves veus en contra de la destrucció de les seves cases i la pèrdua irremeiable de la història de la seva ciutat.
Ronja YuLa realitat supera la ficció... El 1998, set anys després de la independència del país, l'autocràtic president de Kazakhstan, Nursultan Nazarbaiev, decideix traslladar la capital d'Almaty a Astanà, una ciutat situada a les estepes del nord del país. Torres vertiginoses broten de la terra, finançades per l'exportació del petroli. La pel·lícula comença amb un discurs de 1997 sobre el futur de Kazakhstan, en el qual el president presumeix de valent, davant de “les tres capes de la societat: els rics, la classe mitja i els pobres”, de la promesa infinita del mercat lliure. Christian Barani i Guillaume Reynard observen la vida d'una societat nova, els seus símbols de la riquesa, de mal gust i estandarditzats. En definitiva, un retrat malenconiós i poètic de la globalització a través d'una oligarquia exsoviètica en plena expansió.
“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”
Blanca Isabel CardosoAquest vídeo es va editar com a resultat del Taller Captura Raval (OVNI - TEB - CCCB) "A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins com el senyor Bush? Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s'amaga?.
Blanca Isabel CardosoLa Makabra és una casa ocupa on habiten unes 50 persones de forma estable. La casa està oberta al públic i funciona com a centre cultural autogestionat en el barri de Poble Nou. Aquest col·lectiu de caràcter social i artístic s'ha vist afectat pel pla 22@, que pretén reestructurar el barri i desallotjar la casa. Malgrat la situació, els ocupes continuen generant espectacles i cabarets que, en definitiva, és la millor manera d'aprofitar l'espai, contraposant la creativitat al consum.
Documental que critica el procés gegantí de reestructuració urbanística de Barcelona, que té lloc al marge dels seus actors principals i que segueix un model que ha optat per l'oblit de la memòria social, especialment de la classe treballadora. A través de les veus d'alguns dels protagonistes d'aquest procés, s'aporta una informació sobre aquest episodi de la història de la ciutat molt diferent de la que solen difondre habitualment els mitjans de comunicació.
Sonia TrigoEl 1985 la Generalitat de Catalunya empren el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del país; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copsar aquell procés i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals. Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.
Societat U de Barcelona - SUBConsiderada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai és en realitat una oposició entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la més poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar “moderna”. L’altra, la més coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan bé definia Jeremy Rifkin.
Christian Barani