En un temps que s'està tornant difícil per a les abelles (com per a nosaltres) En un any de forta sequera .. En un país ja per si mateix sovint àrid ... Prendre el camí de les abelles ha estat fer un viatge per erms i muntanyes, però també per estats d'ànim, obstacles i trobades ... Fins a arribar al seu generós jardí.
España
737 Descripció arxivística resultats per al España
Dolores Tejada Saavedra, regidora de treball de Marinaleda, ens explica amb tot luxe de detalls i un llenguatge senzill, i proper, com un poble, tot lluitant i resistint, va aconseguir socialitzar els mitjans de producció, l'habitatge, la salut, l'educació i l'oci. També ens dóna la seva opinió sobre els immensos avantatges que comporta un sindicat actiu, amb el poder polític de l'Ajuntament i la força productiva de les seves cooperatives en mans del poble. Marinaleda és una ciutat de 3.000 habitants on la taxa d'atur és el 0%, on qui vulgui treballar en l'auto-construcció de la seva casa només haurà de pagar 15 € al mes, on les famílies treballadores que hagin de deixar els seus petits en una escola-bressol només pagaran 12 € al mes i això inclourà el menjar i un llarg etcètera. Un veritable oasi enmig d'un país dominat pel capitalisme més salvatge i el govern més caspós i retrògrad que ha tingut la curta democràcia espanyola i que està deixant una taxa de desocupació del 27%, un 50% d'atur juvenil i una pobresa greu que afecta a tres milions de persones.
Carlos Callero“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”
2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
El títol d'aquest treball sorgeix de la crida de Nietzsche a dissoldre la figura de l'enemic, el que implica, segons la lectura derridiana, “una revolució d'allò polític”. Dissoldre avui la figura de l'arxienemic contemporani, el terrorisme, implica recuperar l'espai de la política en un altre lloc més enllà de les estretes dicotomies a les que ens condueix l'obsessió per la seguretat. A través d'una revisió dels esdeveniments que van desencadenar l'atemptat de l'11 de març de 2004, es proposa una reflexió sobre el terrorisme com a representació i la seva instrumentalització per a la prolongació indefinida de l'estat d'excepció a les democràcies occidentals. Es planteja també una pregunta: com escapar a la lògica de la guerra global permanent?
Nuria Vila AlabaoEl documental "Entre el llibre i l'espasa" retrata la comunitat Sikh a la ciutat de Barcelona i rodalia, deixant entreveure el contrast de l'enrenou i la volatilitat de la ciutat, davant d'una comunitat sòlida i amb unes estructures socials i culturals permanents. Mitjançant els relats d'alguns dels seus membres, els sabors i els colors impactants que omplen la pantalla, captem la intimitat de l'espai privat, l'espai de culte i pregària i finalment l'ocupació de l'espai públic. En aquest film no es vol mostrar la totalitat de la comunitat Sikh, sinó diferents fragments d'escenes viscudes que transportin l'espectador cap a una experiència etnogràfica. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB, per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2022-2023.
En treballar al llarg d'anys en peces de petita i mitjana durada un s'adona que, d'alguna manera i superant tota previsió, funcionen com a peces d'un mosaic inesperat, peces que s'intercalen donant lloc a sentits i recorreguts que es completen. A pesar que a l'origen inesperat es troba l'atzar, la seva combinatòria es guia per les línies de tensió i fractura de cadascun d'aquests vídeos. Buscant les portes que els comuniquen entre si...la idea del vídeo com a ensomni i contemplació ... Amb fragments de: Fez Ciudad Interior, Wahab, Istishara, Anoche dhikr, Al Barzaj, Satsanga, amb la possibilitat final de El Amor es tu Destino ...
Toni Serra Abu AliEntrevista a Eduardo Galeano, present a l’assemblea de l’Acampadabcn el 23 de maig de 2011. “Hi ha un món diferent bategant a la panxa d’aquest, diferent i d’aparició difícil. No és fàcil que neixi, però sí que és segur que està bategant en aquest món, que és, i jo ho reconec en aquestes manifestacions espontànies, la de plaça Catalunya, la de la Puerta del Sol, a Madrid [...] i alguns em pregunten, ‘I bé, què passarà? I després? I què en serà, d’això?’, i jo simplement contesto amb el que neix de la meva pròpia experiència, dic: ‘Bé... res... no sé que passarà, i tampoc m’importa gaire... m’importa el que està passant, m’importa el temps que és, el que aquest temps és, el que anuncia sobre un altre possible temps que serà, però el que serà després no ho sé. És com si cada vegada que visc una experiència d’amor, a fons, de debò, em preguntés sobre el que passarà.’
15Mbcn.tv