Aquest documental rescata l'ús de medicines tradicionals per a malalties de la nostra època. Ibogaine ens mostra un fort encreuament entre identitats culturals aparentment llunyanes. La ibogaïna és un alcaloide extret de l'arrel de la Tabernanthe Iboga, una planta de l'Àfrica Occidental que té l'especial propietat de reduir el dolor i fer desaparèixer els símptomes provocats per la dependència de substàncies químiques com l'heroïna, cocaïna, alcohol, etc. Aquesta arrel té una llarga història d'ús tradicional com a instrument medicinal i espiritual a l'Àfrica. Durant els darrers 40 anys ha crescut el seu ús en la societat occidental com una eina en les teràpies d'addicció, on el seu complex mecanisme d'acció en el cervell, no només demostra el seu potencial psicoterapèutic sinó que també revela nova informació per conèixer els mecanismes de la memòria, l'aprenentatge i els somnis.

Avui dia el comerç just esta de moda. Es tracta d'ajudar els pobles més desafavorits del planeta a superar la seva condició gràcies a una distribució més equitativa dels beneficis. La mantega de karité guanya adeptes a Europa, on és utilitzada a la indústria cosmètica i com a substitut del cacau. Al permetre'ns compartir les vides dels que treballen per produir la mantega de karité a Burkina Faso, la pel·lícula ens porta al centre dels problemes de supervivència a l'Àfrica.

Des d'una perspectiva agroecològica i alternativa a la globalització capitalista, "Monte Culebra" s'acosta als processos productius i organitzatius d'experiències col·lectives pageses en l'occident de Veneçuela. Una mirada crítica al model de desenvolupament agrícola que la política agrària del govern bolivarià impulsa en les cooperatives rurals com a estratègia per a aconseguir la sobirania alimentària. A més, la valoració d'experiències pageses autogestionades que practiquen l'agroecologia -fa més de 30 anys- i participen d'una xarxa de producció i distribució d'aliments a través de fires de consum urbanes. "Monte Culebra"" recorre la història del desplaçament rural veneçolà (denominador comú en les poblacions pageses mundials) i les seves resistències. En un context de dictadura mediàtica corporativa, la televisió comunitària sorgeix com a eina de lluita contrahegemonica acompanyant les experiències de vida rural. Les pràctiques agroecològiques, inspirades en els mètodes ancestrals i la racionalitat pagesa, insurgent al paradigma agroempresarial-educatiu i desafien la creativitat d'un govern que assaja noves formes d'acció política territorial.