Un potent documental que convida a reflexionar sobre les causes actuals i històriques del conflicte palestino-israelià. A diferència de qualsevol altre documental sobre el tema produït fins ara, Occupation 101 presenta una anàlisi exhaustiva dels fets i de les veritats ocultes a l'entorn d'aquesta interminable controvèrsia, al mateix temps que desacredita molts dels seus mites arrelats i idees equivocades. La pel·lícula també descriu la vida sota el control militar israelià, el paper dels Estats Units en el conflicte i els principals obstacles que s'interposen en el camí a una pau viable i duradora.

El moviment indígena de l'Equador, compta amb una de les tradicions de resistència més llargues i intenses de la Llatinoamericà moderna. César Pilataxi, un quítxua de la zona andina, explica les bases de l'enfrontament de la seva comunitat amb els interessos occidentals.

Una de les més poètiques i esclaridores mirades sobre la realitat colonial. Mostra les grans obsessions de “l'home blanc”, el seu etnocentrisme i la seva visió unívoca del progrés. Construïda únicament amb imatges d'arxiu filmades pels colonitzadors holandesos a Indonèsia, examina la tala massiva d'arbres, l'explotació del territori, el desdeny per la cultura autòctona, la imposició evangelitzadora, però també l'existència d'una cultura rica i complexa que lluita per sobreviure i per mantenir la seva visió i estima de la vida. Un retrat de les Índies Holandeses de 1912 a 1933. Més de 260.000 metres de film documental en 35 mm (de nitrat), provinents dels arxius muts holandesos, han servit de matèria prima per a aquest documental que mostra com els Països Baixos administraven la seva colònia (Indonèsia). El comentari tradicional ha estat reemplaçat per poemes (retocats i a vegades rescrits pel realitzador) i per càntics tradicionals de la regió. Monnikendam respecta la duració original dels plans i els sonoritza amb atmosferes electròniques i ambients reals, deixant les boques mudes i alguns sorolls fora de sincronisme, accentuant així “l'efecte històric”.

En un quart de segle, els immigrants magribins establerts a França han dut les seves famílies. Acostumaven a viure als barris de barraques abans d'ocupar els suburbis populars. Varen enviar els seus fills a l'escola i aquests nens van créixer a França. Avui els seus néts no poden avançar sense memòria, ja que sobre aquesta comunitat de dos milions de persones, un terç dels quals posseeix la nacionalitat francesa, pesa un doble silenci: el dels pares i el de les institucions. Mémoires d'immigrés, l'Héritage maghrébin, traça un retrat intern d'aquesta comunitat escampada pels quatre cantons del territori francès. Dividit en tres parts: "els pares", "les mares" i "els nens" la pel lícula es construeix a través de testimonis commovedors i entretallats.

El 1934, a la Somàlia italiana, un poderós colon dirigeix una enorme plantació amb molts treballadors indígenes, ajudat pel seu atractiu i enèrgic capatàs. La filla del colon, una noia maca i innocent, està desitjosa de conèixer una Àfrica romàntica, plena d'animals exòtics i éssers humans d'estranys costums deliciosament primitius.

Documental que fou prohibit a França durant més de deu anys per criticar el colonialisme francès (i que ara tan sols es troba disponible en versió reduïda), és una investigació profundament sentida sobre l'art africà i el seu declivi com a conseqüència del contacte amb la civilització occidental. El comentari de Marker, característicament agut i reflexiu, es combina amb imatges d'una bellesa austera en aquesta protesta apassionada contra el destí d'un art que en altres temps havia estat un element integral de la vida comunitària però que fou degradat al caure víctima de les exigències d'una altra cultura.