Entrevista amb l’historiador Jacques Choukroun (complement del DVD René Vautier a Algèria) sobre el paper de l’Algèria independent a l’Àfrica dels anys 60, així com sobre la figura de René Vautier a l’Algèria postindependent, “l’altaveu dels pobles en lluita”, com l’anomenava el cineasta bretó de la càmera vermella. S’hi tracten temes com: els Acords de Bandung, el diari històric Révolution Africaine, el panafricanisme, la figura de Bouteflika i el cop d’estat de 1965.
capitalismo
7 Descripció arxivística resultats per al capitalismo
El catàleg de promeses d'un conservador polític americà serveix per a estampar uns calçotets de record. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
Nora LigoranoFrontline és un documental de René Vautier sobre l'apartheid a Sud-àfrica, realitzat en un moment en què gairebé no existien pel·lícules sobre aquest tema. Prohibit durant vint anys a França, el film ofereix un testimoni històric únic i contundent. A través d'entrevistes, imatges d'arxiu i comentaris crítics, Vautier denuncia la brutalitat del règim sud-africà i el silenci còmplice de potències com els Estats Units, França i el Regne Unit. Figures com Oliver Tambo i Miriam Makeba donen veu a la resistència. El film va ser concebut no com una obra artística, sinó com una eina pedagògica i de lluita política, cosa que reflecteix el compromís incansable de Vautier amb totes les lluites contra l'opressió.
No es deia Frankenstein
El rostre fragmentat i les ires del clan
Facultat de Geografia i Història, aula 409, Universitat de Barcelona, Montalegre 6
Per què causa tanta fascinació el rostre fragmentat del Monstre de Frankenstein ? Sens dubte la seva és una de les caracteritzacions més reeixides de la Història del Cinema, però hi ha una mica més, una interpel·lació que transcendeix el cinematogràfic, alguna cosa que té a veure amb la figura d'aquest fantasma vagabund amb el qual s'obre El Manifest Comunista .
El taller es proposa desballestar la pel·lícula Dr. Frankenstein (1931) per a intentar comprendre com s'articulen el terror i l'ensomni en la lògica de la lluita contra l'Amo.
Deliciós musical realitzat per a promoure els telèfons de color com accessori de decoració a la llar. Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, ingenu potser del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.
Explicació molt simplificada de l'economia de lliure empresa en la qual no s'esmenta la idea de lucre. Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta darrera del teló mediàtic.
Prelinger Archives(...) Sense cap pudor, el 28 de febrer, en plena emergència per Coronavirus –en 5 dies s'havia arribat als 110 infectats oficials a la zona, ja fora de control–, la patronal industrial italiana, Confindustria, va iniciar una campanya en xarxes amb l'etiqueta #YesWeWork. "Hem de abaixar el to, fer entendre a l'opinió pública que la situació s'està normalitzant, que la gent pot tornar a viure com abans", va dir el president de Confindustria Llombardia, Marco Bonometti, als mitjans. El missatge del vídeo promocional per als socis internacionals era un despropòsit: "S'han diagnosticat casos de Coronavirus a Itàlia, però com en molts altres països", minimitzaven. I mentien: "El risc d'infecció és baix". Donaven la culpa als mitjans per un injustificat alarmisme, i al mateix temps que mostraven a obrers treballant a les seves fàbriques presumien que totes les fàbriques continuarien "obertes i a ple rendiment, com sempre". Tan sols cinc dies després va esclatar l'enorme brot de contagis i morts que va acabar sent el més important d'Itàlia i d'Europa. Però ni així van retirar la campanya, ni molt menys es van plantejar tancar les fàbriques. Extracte de l'article: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L'àrea d'Itàlia més devastada per la Covid-19 és un gran pol industrial. No es va declarar mai zona vermella a causa de les pressions dels empresaris. El cost en vides humanes ha estat catastròfic. Alba Sidera, Roma, 10/04/2020