2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
autoretrato
10 Descripció arxivística resultats per al autoretrato
The Purple Meridians II
Conversa amb Lisa Çalan
Projecció al cinema Truffaut
The Purple Meridians II
Tres ciutats i països distants en l'espai, però que comparteixen el desig d'una distribució més justa d'oportunitats per a les dones i les persones no binàries en la indústria audiovisual i cinematogràfica.
Es van organitzar tres tallers amb 18 professionals del sector audiovisual per debatre i compartir les seves experiències i coneixements. Com a resultat dels tallers van sorgir diverses propostes, entre elles, donar continuïtat a aquestes connexions i organitzar una trobada presencial, per poder desenvolupar millor les necessitats individuals tot enfortint els vincles, i no sols els professionals.
Aquest any 2022 hem organitzat una residència temàtica a la Faberllull Olot per donar continuïtat a les propostes treballades en els tallers del 2021.
Una trobada internacional amb 10 realitzadores de diferents països per trencar les fronteres amb què s'han trobat i aportar propostes de millora tot creant una xarxa de suport i d'intercanvi per a futures col·laboracions en un eix que creua Europa des de la frontera oriental fins a l'occidental.
El projecte consta de tres tallers i una taula rodona online, tres projeccions presencials a Barcelona, Torí i Diyarbakır i un programa online amb una selecció de pel·lícules de les cineastes participants. Els films, subtitulats en anglès, estaran disponibles a la plataforma streen.org de manera gratuïta durant un dia (que es definirà d’acord amb les projeccions a la sala) i, a partir de llavors, durant tres mesos en l’opció de pagament.
En aquesta pel·lícula, feta dues setmanes abans de la seva mort per SIDA, l'artista de San Francisco Rodney Price canta i balla una cançó humoristica i fosca sobre la seva pròpia mort, "Tinc menys temps que vostè."
Durant el lliurament del Collar de l’Hermine a Pontivy, el setembre del 2000, René Vautier va ser interpel·lat per Claudine Dupont-Tingaud, exconsellera regional del Front Nacional i antiga militant de l’OAS. Amb molta ironia i traça, Vautier va desmuntar-li tots els arguments, i ella, escridassada pel públic, va acabar marxant de la sala.
En les profunditats dels mons aquàtics existeix un líquid amniòtic que ens connecta, submergint-nos en aquell lloc on les brànquies es fan evidents a través de bombolles, plàncton i algues. Mons fluids i lactants en els quals l'horitzó és nebulós i ondulant. On a dalt o a baix està en qualsevol lloc i a tot arreu al mateix temps.
Lili MarsansAquest curtmetratge, extret de la pel·lícula La Folle de Toujane, posa en primer pla un fet polític gairebé independent de la seva història. René Vautier interpreta un director-productor “compromès”, que acaba de presenciar com la policia apallissa brutalment un “àrab” al carrer, just davant del bar on està dinant. L’escena el commociona; no reacciona en el moment, però es promet a si mateix fer algun dia una pel·lícula sobre el que ha vist. Aquesta escena, que remet a les massacres d’algerians a París (17 d’octubre de 1961), simbolitza de manera especialment colpidora la importació de l’esperit criminal que animava la intervenció de l’exèrcit francès a Algèria. Ens recorda la realitat d’una violència extrema, encara present en la memòria col·lectiva i que, tanmateix, mai no ha estat assumida per una França que continua negant la seva responsabilitat. Una denúncia a l’autocensura dels cineastes francesos dels anys 60 i 70 davant la realitat del racisme d’Estat.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.
George en viatge de treball visita als seus amics de Nova York. Relíquies, memòries, la seva mare al Bronx. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020. Cortesia de Vídeo Data Bank at the School of the Art Institute de Chicago en associació amb Kuchar Brothe
Un altre lliurament del diari visual de l'autora. Un relat gens retòric de la seva quotidianitat marcada pels seus complexos problemes. Disponible online fins al 20 de desembre de 2020. Cortesia de Harvard Film Archive
Anne Charlotte Robertson