Després de First Contact i Joe Leah's Neighbours, Black Harvest és la tercera pel·lícula de Highlands Trilogy. Segueix els progressos de Joe Leahy en els seus intents de convèncer als integrants de la tribu Caniga perquè s'uneixin a ell en una empresa per a conrear cafè. Ell posa els diners i l'experiència; ells aporten la terra i el treball. Ell es quedaria amb el 60% dels guanys; els de la tribu, amb el 40%. Les guerres entre tribus i la caiguda dels preus del cafè en el mercat mundial porten al fracàs de l'empresa. Sempre motiu de sospites a causa de la seva condició de mestís, Joe passa per una dura situació amb la tribu quan les seves promeses de riquesa no es materialitzen. Mentre planeja emigrar a Austràlia amb la seva família, és un home entristit amb un futur incert.
antropologia visual
11 Descripció arxivística resultats per al antropologia visual
El documental "Entre el llibre i l'espasa" retrata la comunitat Sikh a la ciutat de Barcelona i rodalia, deixant entreveure el contrast de l'enrenou i la volatilitat de la ciutat, davant d'una comunitat sòlida i amb unes estructures socials i culturals permanents. Mitjançant els relats d'alguns dels seus membres, els sabors i els colors impactants que omplen la pantalla, captem la intimitat de l'espai privat, l'espai de culte i pregària i finalment l'ocupació de l'espai públic. En aquest film no es vol mostrar la totalitat de la comunitat Sikh, sinó diferents fragments d'escenes viscudes que transportin l'espectador cap a una experiència etnogràfica. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB, per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2022-2023.
Entre el llibre i l'espasa
La Sala Cinema de la UAB - Campus Universitat Autònoma de Barcelona.
1 de juny de 16:00h a 18:00h
Projecció del Documental Entre el llibre i l'espasa, de Laura Tapias, Guillem Vila i Mika Franganillo (2023).
El documental "Entre el llibre i l'espasa" retrata la comunitat Sikh a la ciutat de Barcelona i rodalia, deixant entreveure el contrast de l'enrenou i la volatilitat de la ciutat, davant d'una comunitat sòlida i amb unes estructures socials i culturals permanents. Mitjançant els relats d'alguns dels seus membres, els sabors i els colors impactants que omplen la pantalla, captem la intimitat de l'espai privat, l'espai de culte i pregària i finalment l'ocupació de l'espai públic. En aquest film no es vol mostrar la totalitat de la comunitat Sikh, sinó diferents fragments d'escenes viscudes que transportin l'espectador cap a una experiència etnogràfica.
Amb la col.laboración de:
Gurudwara Gurdarshan Sahib Ji – Dawit Contreras
Oficina d'Afers Religiosos (OAR)
Cultura en Viu – Departament d'antropologia social i Cultural (UAB)
La idea d'aquest - curt/entrevista sorgeix d'un treball de recerca sobre joventut i migració. A partir d'aquesta entrevista, volem posar el focus en la migració, com un fenomen global i atemporal, i a comprendre que els joves –la joventut– comparteixen interessos, expectatives i objectius similars; accedir a uns estudis, un treball, una llar estable i segura... A pesar que el fenomen de la migració és complex i hem de tenir molts factors en compte, amb el nostre treball volem continuar eliminant els prejudicis i el rebuig cap a la joventut migrant provinent de diferents parts del món, comprès que els seus objectius no són diferents dels nostres, però que moltes vegades en els seus països d'origen la seva integritat es veu compromesa i vulnerada, i les seves oportunitats d'accedir a una vida millor són limitades, i per això és necessari emprendre un viatge. En aquesta entrevista, Juliana ens explica què va impulsar la seva trajectòria migratòria, la situació inestable en la qual vivia, les oportunitats que ha tingut i les seves metes: trobar un treball, continuar amb els seus estudis, cuidar de la seva família..., al mateix temps que ens explica com el seu avi també va ser un jove migrant durant la Segona Guerra Mundial, a la recerca d'un futur millor. Mostrant-nos com els cicles es repeteixen i que és necessari crear mecanismes i xarxes perquè els joves puguin emigrar en condicions dignes i segures. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB, per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2020-2021. PDF Del Treball
Cada dia, la cuina de Sri Guru Ram Dass Sahib II, serveix gratuïtament 30.000 àpats al Temple de Amritsar, a l'Índia.
Continua el relat iniciat amb el seu primer vídeo First Contact. Joe Leahy, de cinquanta anys, fill d'un miner Australià (Michael Leahy) i d'una jove aborigen, és ara el ric propietari d'una plantació de cafè. Viu una vida de luxe entre els seus pobres veïns aborígens. Connolly i Anderson exploren les relacions, durant més de 18 mesos, a la “terra de ningú” existents entre Joe i els seus veïns. El documental relata ambdues perspectives sense jutjar-les. Un relat de com l'economia i la pressió global entren en el delicat entramat d'una cultura canviant, i de la dificultat que això significa per a les relacions humanes.
vídeos del projecte
Un captivador missatge per a temps ombrívols
La música com mastegar
La música està per a ser feta 1
Buit i música en occident
L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//
Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon
Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.
Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.
Vídeos del projecte aquí
Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.
Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.
Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.
La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,
canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.
Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.
Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».
Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.
«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.
El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).
«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).
No es deia Frankenstein
El rostre fragmentat i les ires del clan
Facultat de Geografia i Història, aula 409, Universitat de Barcelona, Montalegre 6
Per què causa tanta fascinació el rostre fragmentat del Monstre de Frankenstein ? Sens dubte la seva és una de les caracteritzacions més reeixides de la Història del Cinema, però hi ha una mica més, una interpel·lació que transcendeix el cinematogràfic, alguna cosa que té a veure amb la figura d'aquest fantasma vagabund amb el qual s'obre El Manifest Comunista .
El taller es proposa desballestar la pel·lícula Dr. Frankenstein (1931) per a intentar comprendre com s'articulen el terror i l'ensomni en la lògica de la lluita contra l'Amo.
Documentació etnogràfica sobre els rituals de possessió de Tambor de Mina nom amb el qual es coneix la religió d'origen africà practicada en la ciutat de Sâo Luis. A través de fragments de rituals públics celebrats en set comunitats religioses es mostra la gran diversitat i riquesa dels aspectes rituals que envolten el controvertit fenomen de la possessió. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
La Cooperativa Ancla2 de Fotografia, amb el realitzador i documentalista veneçolà Rafael Lacau, duen a terme tallers de fotografia en les zones rurals de Sud-amèrica, sobretot amb nens i nenes que mai han tingut contacte amb una càmera fotogràfica. L'experiència que aquí es documenta és la dels habitants més joves de Tuñame, un poble dels Andes veneçolans. En aquesta producció, els nens expressen com veuen a la seva comunitat, com entenen els problemes -sobretot ambientals- i què senten sobre la seva realitat i de les solucions per a enfrontar-la. Aquest documental fa part de la sèrie "Veneçuela vista pels seus nens", presentada en la televisió pública d'aquest país.
ANCLA2 Cooperativa de fotografía