Un tècnic cooperant recorda el seu "treball tècnic" quan, durant el conflicte algerià, instal·lava mines que encara maten molts civils. Assaig previ al rodatge d’Avoir vingt ans dans les Aurès: una ficció construïda a partir de testimonis de soldats cridats a l’Algèria.
Africa
62 Descripció arxivística resultats per al Africa
El naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.
Jérémie ReichenbachPedres precioses i matances a Serra Lleona. Una mirada descarnada sobre les atrocitats comeses per els rebels a Serra Lleona, amb la complicitat de la gran indústria diamantífera.
Stephen MarshallUn cru document que ofereix un retrat poc amable de la República Democràtica del Congo, un país en el qual la guerra civil ha deixat quatre milions de morts des de 1998 i on la violació sistemàtica és una realitat que arriba a graus inimaginables. Jackson conversa amb activistes, metges, forces de pau i violadors en un sòrdid dibuix d'una nació en la qual la violació s'ha convertit en un mètode de desestabilització que permet la legitimació d'un corrupte cercle viciós.
Lisa F. JacksonThe Visitor pren la forma de foto-assaig, i narra la història gairebé mítica de l'audiència de Orlow amb l'actual rei de Benín i la seva cort. La conversa se centra en els Bronzes de Benín (saquejats pels britànics el 1897), en la diàspora dels objectes culturals en l'espai i el temps i en l'absència, la representació, la propietat i la restitució del tradicional pel que fa a la modernitat.
Uriel OrlowLa majoria dels murs de les cases de Sant Luis son recobertes de pintures que representen la figura del mestre de la confreria Mourid de Amadou Bamba, aquest frescos també apareixen a les veles dels vaixells, a les carretes, sobre certs vestits, a tendals de les botiges, als dormitoris. La majoria estan signades per Thiam B.B. Aquesta pel·lícula es una immersió en el pensament Mourid a traves d'aquestes pintures, de la trobada amb Thiam, pintor rodamón i místic.
Adams Sie“Visc al campus de la universitat Gaston Berger a Sant Luis de Senegal. Allí he conegut a africans de diversos horitzons. D'entre tots aquest amics, un ells, d'origen senegalès, em va arribar ben a dins. Va ser el primer a parlar-me de la meva diferencia, del fet que provinc d'Àfrica Central. Ell em va fer conèixer la seva concitat, els seus tabús: avui no sé on és. Sols sé que un dia, va marxar amb un caiuco en direcció a Europa. De la seva absència ha nascut el desig de fer un documental sobre la nostra trobada, de les nostres diferencies, dels llocs on hem anat plegats, dels amics que hem conegut.”
Kifouani DelpheLectura d'alguns documents audiovisuals sobre l'antiga colònia espanyola de la Guinea Equatorial, realitzats majoritàriament amb caràcter informatiu i educatiu: Al pie de las Banderas (Premi Millor Documental de l'Ejercit, 1946), En Medio de la Selva a la Caza del Gorila, Una Cruz en la Selva, La Puerta Entornada, Al Andar se hace Camino. Imatges que mostren les diferents obsessions colonials del moment: la imatge idíl·lica de la tasca civilitzadora d'Espanya, l'enyorança dels vells temps imperials, la caça compulsiva d'animals salvatges, la tasca evangelitzadora...
A Dakar, la torbadora amistat entre la realitzadora Khady Sylla i Aminta, dues dones capturades per la depressió o la follia. Un retrat corprès al mirall. Una temptativa d'expressar una inexplicable desesperació.
Khady SyllaUna visió de la història de Ruanda des de 1885, quan la partició d'Àfrica la va convertir en colònia alemanya fins la conquesta belga durant la Primera Guerra Mundial, la creació de la república el 1961 i la catàstrofe del genocidi. De com els poders colonials van traslladar a aquest petit país les seves tensions i de com van utilitzar i exacerbar les diferències tribals.
Luc de Heusch