L'art del segle XX va ser audàcia futurista,
La qual cosa queda del futurisme: l'heroisme dement de la raça blanca en imparable decadència
Què és l'art després del segle XX?
Un símptoma exsangüe de convertir-se en el no-res?
Després de l'extermini nazi-liberal que va començar amb Pinochet i Thatcher:
l'accelerament, la convulsió, el col·lapse.
Potser una epidèmia de depressió?
Però per sort existeix la guerra, amfetamina per a la depressió.
Heroisme i demència de la raça blanca.
Holocaust a la frontera i en les mars.
El nazisme és la veritat d'Europa, Anders, Breivik el seu parell.
La generació post covid: últims per necessitat, últims per elecció?
L'extinció com a estratègia paradoxal:
Abandó massiu del treball, no participació, denatalidad,
Franco Bifo Berardi: "Deserció!".
"dinamita, historia de violencia de clase" de Lluis Agami, ed. traficantes de sueños cap. sabotaje 1908
https://www.lalinternasorda.com/dinami.html
"trabajos de mierda" de David Graeber
https://davidgraeber.org/books/bullshit-jobs/
"La insurrección que viene" de Comité Invisible
https://tiqqunim.blogspot.com/2013/03/civil.html
https://timeo.store/products/etica-della-diserzione
https://galletarecords.bandcamp.com/track/abajo-el-trabajo
"lavorare con lentezza"
https://aws.lsd.cat/audio/HepixhDs_Yw.mp3
https://www.ildeposito.org/canti/lavorare-con-lentezza
Los prisionero: "el baile de los que sobran"