Vosaltres traïdors, col·laboradors, que heu venut la terra d'aquells qui ni tan sols han nascut encara.
Joan LeandreWilliam Burroughs
19 Descripció arxivística resultats per al William Burroughs
4 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1997 & Fenòmens interactius
https://vimeo.com/user52184143
https://vimeo.com/user52184143
Any: 1994
Com la majoria de visionaris William Burroughs duu a l'exterior la seva lluita interna contra els esperits del mal, del poder i del control que maltracten a la humanitat. Com aconsegueixen aquests esperits aliens que desitgem cada vegada més, millor, més nou, sense atendre a les conseqüències? Para Burroughs, és senzill: nosaltres som els yonkis i el traficant tancats en una abraçada mortal.
Jean-François Vallée"Tingis és l'antic nom de Tànger. Tànger t'atreu...I tu l'atreus a ella, com si t'atrapés interiorment". "Vaig néixer a Tànger i mai surto de Tànger. Així que no vull anar-me'n de Tànger. Vull quedar-me a Tànger".
MicropuntaPeculiar re-visitació del text de William Burroughs.
Herbert DistelAquest és el primer projecte de Gus Van Sant, un curtmetratge basat en l'assaig de William Burroughs Do Easy. «DE es una manera de fer. És una manera de fer tot el que fas. El significat de DE és simplement fer tot el que fas de la manera més fàcil i relaxada que puguis, que és també la manera més ràpida i eficient, com descobriràs a mesura que avancis en DE.» William Burroughs.
Gus Van SantWilliams Burroughs donant les gràcies pels béns que seran consumits el dia d'Acció de Gràcies: "Gràcies per conspiracions i hipocresies, gràcies per una terra on no està permès parlar, gràcies pel gall dindi destinat a ser digerit per estómacs americans, gràcies per una nació beneïda".
Gus Van SantUna adaptació "cut-up" dels temes i situacions claus de The Naked Lunch. Filmada a finals dels 60 a Paris, Londres i Tànger. Burroughs com a ionqui (metàfora de l'oferta i demanda capitalista) entra al món al·lucinador de Brion Gysin i les seves màquines de somniar.
Antony BalchA partir d'un texte de William Burroughs a Nova Express: “Podem obtenir la nostra pròpia imatge i examinar la manera en què podem fer-la més transportable. Els sistemes de codi binari simples no eren suficients per contenir una imatge completa, necessiten un espai d'emmagatzematge gran, fins que en descobrir que la informació binària podia ser escrita a nivell molecular i que una imatge sencera podia ser continguda en un gra de sorra, descobrim també que aquestes molècules d'informació no eren matèria morta, sinó que tenien vida en forma de virus”. Si esteu interessats en projectar aquesta obra, si us plau contacteu: Arxius OVNI : llop [a] desorg.org Hamacaonline: info [a] hamacaonline.net
Programacions temàtiques
El Barri Xinès (work in progress) and other City films
Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger
Calling all Active Agents
Low Tech : Strange Weather
Each and Every One of You
Jennifer Reeder - Sadie Benning
/ CONTEXT 1994 - 2020
Programacions temàtiques
OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.
Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.
Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.
L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.
Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.