Com la majoria de visionaris William Burroughs duu a l'exterior la seva lluita interna contra els esperits del mal, del poder i del control que maltracten a la humanitat. Com aconsegueixen aquests esperits aliens que desitgem cada vegada més, millor, més nou, sense atendre a les conseqüències? Para Burroughs, és senzill: nosaltres som els yonkis i el traficant tancats en una abraçada mortal.

Com aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora la nuca i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial' .Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs, addicte a les drogues fins als 50 anys, edat a la qual finalment escapà dels horrors de l'addicció. Al seu pròleg a L'esmorzar nu, Gérard-Georges Lemaire escriu d'ell: "(...) era salvatgement interessat en les tècniques de control en un sentit ampli, des del codi Maia, que descobrí a Mèxic, fins a les manipulacions operades pels mass media, la CIA i diverses sectes americanes. William Burroughs és un defensor infatigable del lliure albir de l'ésser humà, sotmès a sistemes coercitius de tota mena, alguns totalitaris, altres més subtils, més sofisticats, que prenen possessió de l'ésser humà a través de camins perversos i íntims: el desig, per exemple".

Una espècie de semiautografia del propi director, on narra les vicissituds passades durant la seva estada en una clínica de desintoxicació francesa per a tractar la seva addicció a l'alcohol i les drogues. Experimental i psicodèlica, no s'oblida del rerefons metafísic-espiritual que tant absorbeix els intel·lectuals del peiot. Amb aparicions d'Allen Ginsberg, William S. Burroughs, Jean Louis Barrault, Ornette Coleman...