Tenebrosa animació sobre algunes de les idees i móns subterranis de William Burroughs.
UntitledWilliam Burroughs
19 Archival description results for William Burroughs
Probablement un dels millors documentals lliures sobre William Burroughs com personatge, relacions, obsessions...
UntitledUna espècie de semiautografia del propi director, on narra les vicissituds passades durant la seva estada en una clínica de desintoxicació francesa per a tractar la seva addicció a l'alcohol i les drogues. Experimental i psicodèlica, no s'oblida del rerefons metafísic-espiritual que tant absorbeix els intel·lectuals del peiot. Amb aparicions d'Allen Ginsberg, William S. Burroughs, Jean Louis Barrault, Ornette Coleman...
UntitledCom aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora la nuca i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial' .Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs, addicte a les drogues fins als 50 anys, edat a la qual finalment escapà dels horrors de l'addicció. Al seu pròleg a L'esmorzar nu, Gérard-Georges Lemaire escriu d'ell: "(...) era salvatgement interessat en les tècniques de control en un sentit ampli, des del codi Maia, que descobrí a Mèxic, fins a les manipulacions operades pels mass media, la CIA i diverses sectes americanes. William Burroughs és un defensor infatigable del lliure albir de l'ésser humà, sotmès a sistemes coercitius de tota mena, alguns totalitaris, altres més subtils, més sofisticats, que prenen possessió de l'ésser humà a través de camins perversos i íntims: el desig, per exemple".
Non-Identified Video Observatory (OVNI)Una adaptació al collage dels temes i situacions claus de The Naked Lunch filmat a finals dels 60 a Paris, Londres i Tànger. Burroughs com a ionqui (metàfora de l'oferta i demanda capitalista) entra al món al·lucinador de Brion Gysin i les seves màquines de somniar.
UntitledArxius de l'Observatori 1999
/ CONTEXT 1994 - 2020
Arxius de l'Observatori 1999
OVNI 1999 està dedicat temàticament al recorregut que va des del social a l'íntim i a l'inrevés; entès com un teixit continu. Ferides socials i individuals. Memòria/ Ficció Col·lectiva, Somni / records personals. Standars arquetipus i irreductibilitat individual. Paranoia mediàtica i relat d'esquizofrènia. Passions socis i històries d'amor. Frontera, transculturització. El «somni americà», el s»omni europeu». Zones Autònomes Temporals i Altres Mons.
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
4a Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius
/ CONTEXT 1994 - 2020
4a Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius
IDENTITAT vs MEDIA / 4a MVI - Mostra de Vídeo Independent & Fenòmens Interactius / OVNI 1997
La MVI&FI opta per un model d'extensa programació temàtica, sense atendre a criteris de novetat. Remunera el treball dels autors i no té caràcter competitiu, per distanciar-se d'aquesta manera del model convencional de festival.
Com en anteriors edicions, els treballs audiovisuals que presenta la MVI&FI provenen de dues fonts diferenciades. D'una banda, una rigorosa selecció de les obres rebudes a través de la convocatòria oberta, i d'altra banda, les obtingudes mitjançant el visionament en els fons de diferents arxius i programacions, o mitjançant el contacte directe amb autors.
Coma resultat, la MVI&FI es configura com una mostra de caràcter internacional, en la qual autors de trajectòries i procedències ben diverses, es relacionen dintre d'una programació temàtica.
El tema de la identitat apareix novament com un dels eixos centrals de la Mostra: identitat, en aquest cas, abordada des de l'entrecreuament dels condicionaments socials, rols sexuals, sentimentals, familiars, etc...amb aquells altres derivats de l'experiencial interior, la bogeria, el dolor, la intimitat...espectre aquest, clarament il·lustrat en els quatre programes de Noche Oscura del Alma.
En aquesta edició, per primera vegada, la Mostra planteja dos monogràfics d'autors, un d'extens, dedicat al canadenc Steven Reinke, i un altre, molt més concret a Joe Gibbons .
Presentem també una extensió del nomogràfic William Burroughs, que es va projectar a la programació regular del MACBA, amb obres que sobrepassen el camp estrictament videogràfic, per endinsar-se tant en la gènesi d'un amanera d'entendre l'experimentació visual, com en una crítica radical a la cultura i la societat actual. Són obres en les quals ell va col·laborar directament, com és el cas de les pel·lícules d' Antony Balch i Gus van Sant, o bé altres en les quals els seus escrits, o la seva veu, serveixen d'estructura referencial, com per exemple en els curts de Francis Ford Coppola, Herbert Distel, Philip Hunt ...
És d'especial importància per nosaltres la projecció de La Société du Spectacle de Guy Debord, amb traducció a l'anglès de Keith Sanborn.
La 4MVI&FI inclou, a més, dos programes dedicats a la Televisió Experimental compilats per Andy Davis (durant la mostra s'emetrà per Barcelona Televisió, un programa especial de Televisió Ambiental de Park 4dtv).
La Mostra presenta aquest any, dues seccions d' Interactius i Quicktime Movies, distribuïdes, una de caràcter general i informatiu, i una altra de més especifica, amb un monogràfic de la producció multimèdia del ZKM- Zentrum für Kunst und Medientechnologie de Karlsrule ( alemaya) i els 10 CD Rom representatius del fons d'arqueologia de mas media del Arxius Rick Prelinger de Nova York.
Cadascun dels programes que configuren la 4MVI&FI, funciona com una ruta que pretén transportar l'estat d'ànim i l'interès de l'espectador a través d'una sèrie de paisatges mentals i emotius, a la manera dels ritus o dels viatges, on cada part del recorregut afecta i altera l'altra. D'aquesta manera, cada programa travessa per obres fonamentalment diverses, seguint un flux que no exclou la contradicció ni la paradoxa, que llegeix el sentit per sobre dels significats concrets.
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
El nadal d'un ionqui, un peculiar conte de nadal de William Burroughs, en versió plastilina. Produïda per Francis F. Coppola.
UntitledProgramacions temàtiques
El Barri Xinès (work in progress) and other City films
Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger
Calling all Active Agents
Low Tech : Strange Weather
Each and Every One of You
Jennifer Reeder - Sadie Benning
/ CONTEXT 1994 - 2020
Programacions temàtiques
OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.
Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.
Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.
L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.
Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.