En la terminologia militar, les línies interiors (inner lines) són rutes d'escapament situades a prop de les línies adversàries. Proporcionen una manera de fugir sense ser detectat. Al voltant de la muntanya Ararat, a Turquia i Armènia, els missatgers i els seus coloms missatgers recorren aquests camins paral·lels a l'encontre de comunitats atrapades per la guerra. En el seu deambular, es troben amb yazidíes que han fugit de les atrocitats comeses per Daesh i han trobat refugi en camps de trànsit de Turquia. Representen als últims supervivents vius del genocidi armeni. Viatgen per la regió d'Alt Karabakh, devastada per la guerra, per a acompanyar i fer costat a les famílies en dol. Al llarg de la història, homes i dones donen testimoniatge del què/ d'allò que  han suportat, de les seves vides destrossades, de la vida, lluitant contra la mort. Sobretot, les seves paraules parlen de la violència infligida per homes a d'altres homes, una violència que sembla eterna i obstinada.

Als què pateixen la melancolia de l'eternitat se'ls anomena eterns. Convençuts que la mort no pot arrabassar-los la vida, creuen que estan condemnats a vagar esperant el dia en què seran alliberats de la seva existència. Aquesta pel·lícula és una història d'aventures i fugides, a les fronteres d'Alt Karabakh, un enclavament armeni a l'Azerbaidjan. Habitats pels fantasmes del genocidi i per la guerra que allí es lliura des de fa més de vint anys, els personatges que travessen aquesta pel·lícula porten en el seu interior la melancolia de l'etern.