Violencia

Àrea d'elements

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

    Nota(es) sobre l'origen

      Mostra la nota(es)

        Termes jeràrquics

        Violencia

          Termes equivalents

          Violencia

            Termes associats

            Violencia

              46 Descripció arxivística resultats per al Violencia

              46 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
              ES ES-OVNI CTX-S017 · Series · 2015
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Concerning Violence / Le Grand Jihad / Le Jour a Vaincu la Nuit

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Arxius de l’Observatori 2015

              7  de Març 2015 19:00h

              OVNI presenta l'obertura pública de la intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats el 1993. Amb motiu de la qual projectarem un programa de vídeos que dibuixa els dos extrems de tensió d'aquest projecte, entre la crítica social i la recerca interior: Concerning Violence de Göran Hugo Olsson amb textos de Frantz Fanon, Le Grand Jihad de Vincent Moon, un ritual al voltant del Record, i Le Jour a Vaincu la Nuit de Jean-Gabriel Périot, al voltant dels somnis.

              Intranet Arxius OVNI.

              OVNI presenta l’obertura pública de la Intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats l’any 1993, al CCCB. El col·lectiu que forma OVNI pensem que la creació audiovisual (video art, documental i arqueologia mediàtica), no és només un discurs, creatiu, innovador o estètic,... sinó la forma més contemporània i popular de reflexió sobre la cultura i societat actuals.

              Un pensament visual col·lectiu que reflecteix realitats socials i íntimes, poètiques i polítiques, ... que flueix sense dificultats de la realitat a la ficció... I que per la seva especificitat és tant un dispositiu de construcció d'imaginaris com una eina de deconstrucció.

              Guy Debord a “La societat de l'espectacle” afirmava que quan la realitat és capturada i convertida en meres imatges, les simples imatges es converteixen en realitat, un mecanisme que consolidaria el nucli irreal de la nostra realitat. La qual cosa ens fa pensar, com a contrapunt, que allò que està en joc en la creació i difusió d'imatges és la realitat mateixa. D'això es desprèn la necessitat d'aprofundir en un discurs audiovisual independent; independent de la lògica de l'encàrrec, independent en l'elecció del tema i el seu enfocament, i sobretot de les normes i gramàtiques prefabricades per la indústria audiovisual i els seus criteris de consum i producció. Això comporta una reivindicació diferencial de la percepció de la realitat. Enfront dels mecanismes de clonació i monoforma (Peter Watkins) assistim a una constel·lació, un rizoma de mirades úniques en què se superposen coincidències i disparitats que no exclouen la contradicció, sinó que per contra la valoren com a presència de la realitat en la imatge.

              Afortunadament la mateixa lògica de mercat que ha inundat el paisatge d'imatges banals i de dispositius de captura, edició i difusió d'imatges, ha possibilitat també la democratització pel que fa a l'accés als mitjans de producció vídeo i ha trencat l'oligopoli audiovisual, restant importància als grans canals mainstream. Ara bé, cal utilitzar aquesta possibilitat oberta per un temps que podria ser més limitat del que pensem. Cal anar més enllà d'aquesta boira d'imatges compulsives que inunden les xarxes, per foradar el vel d'imatges mediàtiques, la pel·lícula màster que pretén reduir la realitat a un ordre representatiu, i els individus a uns quants estereotips.

              Aquest procés de dissidència i resistència audiovisual ha estat i és fonamental en aquests moments.. El mirall de la representació s'ha trencat en milers de fragments; bocins que reflecteixen i alhora són en si mateixos talls de profunditat d'aquestes realitats.

              De sobte accedim a un rizoma (Deleuze_Guattari) complex de relats, que reflecteixen la realitat plural. Un discurs on els principals valors són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass media corporatius. Des d'aquest rizoma de visions diverses, allò que els mass media presenten com a realitats objectives queda deconstruït i apareix com a imaginari subjectiu del discurs dominant.

              Podríem dir que som davant d'un conflicte d'imaginaris. D'una banda, una omnipresent i fantàstica màquina de producció i difusió d'imatges i missatges pre-fabricats, que com qualsevol altre producte de consum, dibuixa un espectre de versions a partir d'un mateix patró bàsic: obtenir un benefici màxim i assegurar la seva continuïtat. De l'altre, una mena de patchwork artesanal fet de trossos d'experiències personals o col·lectives, un patchwork ple de esquinçalls i vida.

              Fragment de l'article-entrevista a OVNI realitzat per la revista:

              Intertartive [a platform for contemporary art and thought]. Herman Bashiron

               http://interartive.org/2011/04/ovni/

              "En una època en què el món de l’espectacle– sovint confós amb el de la cultura– s’ha convertit en un model de vida, on ficció i realitat es fonen en una solució única, on la solidesa física i mental es dissolen en un flux continu d’imatges i aparences, aquí, en aquesta intricada i complexa mutació de la realitat, la feina del grup OVNI es presenta con un antídot als verins de la comunicació i de la informació contemporània. Una “Zona Autònoma Temporal” – com diria el mateix Hakim Bey, col·laborador d’ una de les edicions d’OVNI - que presenta des de ja fa 20 anys, en els espais del CCCB de Barcelona i altres, un intens programa de vídeoart, documental independent i arqueologia del mass media. El profund treball de recerca realitzat per OVNI demostra amb gran evidencia fins a quin punt les produccions audiovisuals independents estan aconseguint cada cop més visibilitat i un major reconeixement internacional, i com al mateix temps constitueixen uns dispositius altament crítics envers la cultura i la societat contemporània”.

              El Arxius en intranet.

              La presentació d'aquesta intranet dels Arxius OVNI al CCCB posa en lliure accés públic aproximadament uns 2000 treballs audiovisuals; és a dir la totalitat dels seus fons. Volum d’obres que continuarem ampliant amb noves incorporacions, com ara els treballs que projectem en aquesta ocasió.

              Els Arxius de l’Observatori: una eina.

              Els darrers anys ens han obligat a fer una reflexió interna sobre el nostre projecte, això ens ha portat també a observar amb detall les característiques i funcionalitats reals d'altres projectes paral·lels: com funcionen i com són utilitzats.

              És bàsic reflexionar en profunditat sobre què són uns Arxius i el valor que tenen. Més que mai en aquests moments, on en la darrera dècada s'han creat compulsivament una gran quantitat d'Arxius que responen bàsicament a criteris acumulatius, ja sigui acumulatius de sentits ja creats i dominants (“qui és qui” en una determinada escena audiovisual ) o bé merament acumulatius-quantitatius. En contrast els arxius OVNI són el resultat d’una particular reflexió sobre el seguit de temes que han resultat clau en les darreres dècades, una reflexió que alhora s'ha entrellaçat amb les pròpies obres incorporades, en una mena de metarecerca. Per dir-ho d'alguna manera es tracta d’ arxius amb tesi. Que sovint han anat a contracorrent del pensament i les modes dominants.

              En paral·lel la idea dels arxius consultables però aïllats i fòssils té un valor molt limitat. Allò que realment dóna valor a uns Arxius és la seva capacitat de ser llegits, de crear sentits, de proposar lectures transversals i creuaments. El caràcter públic de la seva consulta permet això, però no ho assegura ni ho facilita. És des del coneixement que han generat els Arxius, però sobretot del coneixement que s'ha generat a partir d’ ells que se’n pot treure el màxim profit: organitzant amb ells tallers, lectures, debats i programacions específiques... Aquest és el projecte en què estem treballant, la presentació d'aquesta intranet n’és només el primer pas.

              ES ES-OVNI RSC-4186 · Item · 2016
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Seminari amb Andrea Cavalletti i Marcello Tarì. La Base - Barcelona 3 - 4 de novembre 2016. Quina és la temporalitat justa de la revolució? És potser la d'estar atents al vaivé quotidià de la política clàssica, així com a les forces visibles que la determinen i orienten, anomenin-se capitalisme, sistema financer o globalització? Llavors, és estar atents a l'ahir i preparar el demà? O potser hem de situar-nos a una profunditat major, hem d'obrir el camp de l'horitzó per no quedar captius, a dins de l'esdevenir revolucionari, sota l'atracció fatal que exerceixen les estructures de poder modernes, govern, frontera, policia, etc., filles de la tramuntana interior que angoixa la civilització occidental, abocant-la de fracàs en fracàs fins al seu actual estat de zombi, de vida degradada que en la mort busca sobreviure's a si mateixa… destruint-ho tot al seu pas? És, aleshores, estar atents a l'abans-d'ahir i al passat demà? O, tal volta, trobar una zona de tensió entre ambdues que ens permeti obrir una esquerda per incrementar la nostra potència? Com fer coincidir revolta i revolució? Com destituir un horror la normalitat del qual ens embruixa? I com comprendre aquesta destitució? En el llenguatge ordinari la paraula destitució s'utilitza, per una banda, per assenyalar en sentit polític el procediment de remoció d'un sobirà, de la pèrdua del càrrec d'un cap d'Estat, tal com recentment ha ocorregut al Brasil, però, per altra banda, en un sentit més genèric, la paraula destitució assenyala l'operació de treure-li tot fonament a alguna cosa; per exemple quan es diu que «aquesta història ha estat destituïda de tot fonament». Quant a l'ús actual, tal com apareix a l'àmbit de cert pensament anomenat radical, més que dintre del context de la política clàssica cal orientar-se segons la segona concepció. Aquest és el sentit que adopta, als anys '90 Reiner Schürmann, quan escriu un llibre voluminós per fer la història tant dels principis hegemònics que han presidit la civilització occidental com de la seva destitució. Aquella que Schürmann anomena l'època an-àrquica, és en definitiva la nostra, l'època sense fonaments, la de la crisi de tot principi ordinador del món . En sentit polític entendrem la destitució com l'operació que priva de tot fonament –jurídic, ètic i fins i tot existencial– al poder vigent; i no, per tant, com la simple deposició d'un cap d'Estat. No fa massa temps que el concepte de «poder destituent» o «potència destituent» és present al nostre vocabulari polític. El que farem serà repassar la genealogia d'aquest concepte i situar-ho en la nostra actualitat. El terminus ante quem per al temps recent és el 2001, quan el Colectivo Situaciones va escriure un llibre sobre la revolta argentina d'aquell mateix any i va parlar d'una «insurrecció destituent». Després, passant pel Tronti, el 2005, Giorgio Agamben el 2013, arribem fins al Comità Invisible el 2015. Però, el vertader punt de partida d'una teoria de la destitució hem de datar-lo al segle passat, precisament a l'obra d'en Walter Benjamin, en particular l'assaig del 1921, Crítica de la violència. El que hem de comprendre ara és especialment la manera com es manifesta la potència destituent: en un gest? Un enunciat? Un lloc? O més aviat es tracta d'un temps particular? O, potser, d'una atmosfera?

              En lo Escondido
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0059 · Item · 2007
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.

              Nicolás Rincón Gille
              Eut-elle ète Criminelle...
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0072 · Item · 2006
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              França, estiu de 1944. Desprès de l'alliberament, els soldats nord-americans recorren els carrers i esclata l'alegria, el perill ha passat. Arriba el moment de deixar enrere l'horror i buscar culpables. Un collage documental sobre l'escarni públic que van patir les dones franceses que, durant la Segona Guerra Mundial, van mantenir relacions amb alemanys.

              Jean-Gabriel Périot
              Frames / Fragmentos
              ES ES-OVNI CTX-S010-SS007-0003 · Item · 2003
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Aquests vídeos recullen alguns temes de gran presència a les societats contemporànies. El mestissatge, la violència, la marginalitat, el xoc de cultures, com a manifestacions d'aquell concepte de Frontera (territorial, social, política, psicològica). Problemàtiques que es podrien resumir en aquella profunda sensació de solitud que impregna aquests treballs. Juan Bautista Peiro.

              Glòria Martí
              Goreville USA
              ES ES-OVNI CTX-S007-SS004-0008 · Item · 1997
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Als Estats Units la tinença d'armes de foc és una qüestió d'elecció personal, en aquesta ciutat és la llei. En Goreville, Illinois, és obligatori que cada cap de família tingui un arma de foc i munició. Aquest documental examina opinions sobre el dret a defensar-se davant l'arribada de l'amenaça imminent , els fantasmes de la llibertat i els valors nacionals ocults sota el pes de la por, milícies populars a través dels ulls de Goreville. 6na Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

              David Sarno
              GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART
              ES ES-OVNI EXP-S013 · Series · 2025
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Projecte en Residència Falconetti Peña

              / Exposició Guerra, insubmissió, art /

              / FILMOTECA DE CATALUNYA /

              / LESIONATS DE GUERRA I NORMALITAT /

              / EFICÀCIA PROVADA EN COMBAT /

              / LA MIRADA DE L' ÀNGEL /

              / PATRIOTISME I COLONITZACIÓ /

              / MORIREU COM A HEROIS /

              / PAMFLET I REVOLUCIÓ /

              GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART

              Projecte en Residència Falconetti Peña

              L' any 1924, coincidint amb el desè aniversari del final de la Primera Guerra Mundial, Otto Dix va publicar la seva obra La Guerra, composta per cinquanta gravats en els quals denunciava el bel·licisme amb una duresa que no s'havia vist fins llavors. Un segle abans, Goya , pintor en el qual es va inspirar Otto Dix, va realitzar Els Desastres de la Guerra . I ara, cent anys després, a Europa es torna a lliurar una contesa cruel i insensata.

              Otto Dix està situat entre dos temps, el de Goya i el nostre. El projecte per a aquesta exposició/intervenció és prendre com a punt de partida els seus gravats per a dur a terme un recorregut sobre l'art que s'ha rebel·lat contra les consignes bèl·liques . Goya, Dix, Grosz, Arntz, Watkins i altres punts artistes van desafiar l'ordre estètic imperant creant obres d'una enorme rellevància. Per a això es van valer de formats modestos, el gravat, el pòster, la revista mimeografiada, el fullet, el fals documental, els únics als quals van poder accedir en moments de censura i bloqueig. Estem davant obres que van aconseguir perdurar contra vent i marea, perquè van ser molts els interessats a fer-les desaparèixer.

              Gràcies a elles, avui podem seguir-li la pista als quals en el seu moment van desobeir les soflames patrioteres, mantenint la flama de la resistència a la bogeria bèl·lica.

              El projecte recorrerà diversos espais i períodes històrics, combinant diversos formats, pictòrics, gràfics i audiovisuals.

              La idea és contraposar-los, en un cara a cara, amb els missatges d'aquells que en el seu moment van apostar per galvanitzar l'ardor guerrer de les masses.

              Hip-Hop Beyond Beats & Rhymes
              ES ES-OVNI CTX-S013-SS007-0113 · Item · 2006
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Aquest documental examina la representació dels rols de gènere al hip-hop i el rap a través de la lent del realitzador Byron Hurt, exjugador de bèisbol a l' universitat convertit en activista. Concebut com una "crítica afectuosa" del que es proclama a si mateix "un dels líders del hip-hop", Hurt analitza temes com la masculinitat, el sexisme, la violència i l'homofòbia en l'actual cultura del hip-hop.

              Byron Hurt
              Inner Lines: Excerpt
              ES ES-OVNI RSC-4289 · Item · 2022
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              En la terminologia militar, les línies interiors (inner lines) són rutes d'escapament situades a prop de les línies adversàries. Proporcionen una manera de fugir sense ser detectat. Al voltant de la muntanya Ararat, a Turquia i Armènia, els missatgers i els seus coloms missatgers recorren aquests camins paral·lels a l'encontre de comunitats atrapades per la guerra. En el seu deambular, es troben amb yazidíes que han fugit de les atrocitats comeses per Daesh i han trobat refugi en camps de trànsit de Turquia. Representen als últims supervivents vius del genocidi armeni. Viatgen per la regió d'Alt Karabakh, devastada per la guerra, per a acompanyar i fer costat a les famílies en dol. Al llarg de la història, homes i dones donen testimoniatge del què/ d'allò que  han suportat, de les seves vides destrossades, de la vida, lluitant contra la mort. Sobretot, les seves paraules parlen de la violència infligida per homes a d'altres homes, una violència que sembla eterna i obstinada.

              Iraqi Women Speak Out
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0078 · Item · 2006
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Al març de 2006, el moviment contra la guerra Code Pink va convidar vuit dones –metgesses, enginyeres, professores i periodistes– a viatjar als EUA per parlar sobre les seves experiències durant la invasió i l'ocupació nord-americana. Dues d'elles havien perdut les seves famílies senceres a mans de l'exèrcit nordamericà i els EUA els va negar el visat perquè no tenien suficient familiars per garantir el seu retorn a Iraq. Les sis dones que ho aconseguiren van viatjar per separat per desenes de ciutats amb grups comunitaris, parròquies, veterans i les famílies de soldats en actiu.

              Deep Dish TV