/ CONTEXT 1994 - 2020
Whisky Tango Indian Uniform Quebec Whisky
United States of America.
He Was Captured Alive
Estudio en Velos (Fragmento )
Madame Grusinskaya no Necesita el Coche
/ CONTEXT 1994 - 2020
Whisky Tango Indian Uniform Quebec Whisky
United States of America.
He Was Captured Alive
Estudio en Velos (Fragmento )
Madame Grusinskaya no Necesita el Coche
2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
Poètica revisitación de l'opera xinesa de Xangai, les seves figures i les veritats que van il·luminar.
Pel·lícula Motorama de General Motors de 1961 que presenta els nous vehicles, aparells i idees futuristas en les seves versiónes més banals. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.) 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
Aquest treball de Vallaure, Lamata i Músicco, va marcar un abans i un després en la història de la videocreació en l'Estat espanyol. Elaborat amb grans dosis d'humor i frescor, en aquest treball podem veure una reflexió, entorn de la performance, els seus codis i llenguatges, per a això el realitzador se serveix d'una estructura simple i fàcilment recognoscible, el repàs de l'abecedari per anar amb cada lletra, desgranant formes de fer, recursos, possibilitats i dubtes ajusto a l'accionisme artístic. El treball, conscient de l'absurd que en si mateix constitueix, mostra grans dosis de lucidesa que es reflecteixen en els diàlegs, comentaris i aclariments que formulen els dos protagonistes d'aquest. En moments aquesta parella ens pot recordar per la seva forma d'obrar a un mític duo d'humoristes com poden ser Tip i Coll, amb una prosòdia ràpida i aguda, que malgrat estar parlant en clau d'humor, poden arribar a estar generant reflexions de caràcter polític summament profundes.
Jaime Vallaure2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
La pel·lícula Populuxe definitiva sobre el disseny automobilístic, industrial, d'interiors i arquitectònic de 1950. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.) 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
... 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
Joe PortavellaAnthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".
Bill Viola