Slam Dance. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

El desig d'amplificar la mirada, d'allunyar, de distanciar cada vegada més la capacitat dels nostres ulls a través de diferents tecnologies (binoculars, microscopis, satèl·lits), amaga la voluntat d'acostar-se a les imatges de l'extrema distància, de l'extrem desapego: la mort. Mort en viu, el temps en viu de la imatge electrònica és l'extrema necroscòpia tecnològica regalada a la nostra mirada: la carn es desplega, el desig, la tensió es consumeixen i es descomponen, moment rere moment, "fotograma" a "fotograma". La glaciació temporal del cos de la imatge fotogràfica i cinematogràfica s'obre en el caos del vídeo provocant retorns impredictibles a la vida, una vida feta de llum i de moviment. Les mirades de les diverses guerres han aconseguit el seu camí des del canó del rifle fins als binoculars de la lent de les càmeres: apuntem els nostres ulls, mirem, desitgem, matem, veiem la mort (en viu). El vídeo va ser realitzat per a l'exposició:"Tazio Secchiaroli, the original paparazzo", galeria Photology, Milà.1996.

http://www.alessandroamaducci.net/

http://www.alessandroamaducci.net/

https://vimeopro.com/alessandroamaducci/found-footage/video/122185476

https://vimeopro.com/alessandroamaducci/found-footage/video/122185476

A process of detachment and relativization of the unknown, the different, the uncontrollable, the impact of the strange experience to generate a thought influenced both by the media and memory. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

I left home one day like any other day and I didn't know how to return.

From the outside of the Guggenheim Museum, through glass walls, a home video camera records the social activity provoked by an Antonio Tàpies exhibition. An unsettling camera movement gives us these images, accompanied by the soundtrack of "The Critters". 3rd Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.