El projecte parteix de la idea de simbolitzar l'explotació material, física i emocional en la qual es va basar la colonització a partir del robatori del port d'Alger per part de les Tropes Colonials Franceses. Tenint en compte l'experiència personal i subjectiva de la ciutat, l'artista i un col·laborador algerià (Ahmed Chaabi) construeixen una doble narració dialògica, un retrat dels sentiments personals i històrics del lloc. Un poema d'amor sobre la dominació i la desconfiança, sobretot el que volem conèixer en profunditat, però que sabem impossible d'entendre íntegrament. Sobre el que la Kasbah va representar ahir i el que és avui. Els seus mites i les seves realitats, i un futur incert que tots compartim sota l'amenaça de la globalització. Més que qualsevol altre districte d'Alger, la Kasbah representa l' "alteritat". Els seus sinuosos carrers són un laberint cap al desconegut on un desitja perdre's i on, al mateix temps, es té por de fer-ho. Un món desconegut, fins i tot per als algerians, on el real juga per a amagar-se. El vídeo qüestiona l'objectivitat de l'investigador en el treball etnogràfic clàssic.
Ro CaminalVida en la Medina
15 Descripció arxivística resultats per al Vida en la Medina
De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.
Toni Serra Abu AliEls mercats de Fes, accessibles des de les vies principals de la medina, es troben normalment molt a prop de les entrades de la ciutat i reflecteixen la vitalitat d'un microsistema econòmic vinculat a les necessitats bàsiques de la medina i de l'entorn rural immediat.
Fes és una de les ciutats del nord d'Àfrica que va disposar d'un nombre més gran de madrasses, i d'una més gran bellesa arquitectònica. Les madrasses, antigues escoles alcoràniques, a hores d'ara visitables com a monuments públics, havien acomplit una de les funcions que van donar una gran esplendor a la ciutat de Fes: l'estudi de la tradició islàmica i del conjunt de lleis i disposicions que regulaven la vida social. Eren, a més, residència dels estudiants. Madrasses: Bu Inaniyya (1350), al-Attarin (1323), Seffarin (1280), al-Sahri (1321).
Fes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.
Guia anònim. Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.
Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van a l'hamman (banys públics), ajuda a néixer els nens del barri, i a rentar els seus morts.
Diferents personatges i situacions que retraten la vida a la ciutat de Casablanca. 6na Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius - OVNI 2000 Panorama de vídeo marroqui.
AA.VVViatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.
Toni SerraUn viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).