Una visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost de 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit tant sols armat de pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exercit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que les seves pròpies víctimes. La càmera al costat d'un grup de para-metges i activistes internacionals segueix els passos de l' exèrcit en el seu registre de la ciutat casa per casa. Al mateix temps la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de l'espai d'impunitat en què Israel es comporta habitualment.

Els mercats de Fes, accessibles des de les vies principals de la medina, es troben normalment molt a prop de les entrades de la ciutat i reflecteixen la vitalitat d'un microsistema econòmic vinculat a les necessitats bàsiques de la medina i de l'entorn rural immediat.

Fes és una de les ciutats del nord d'Àfrica que va disposar d'un nombre més gran de madrasses, i d'una més gran bellesa arquitectònica. Les madrasses, antigues escoles alcoràniques, a hores d'ara visitables com a monuments públics, havien acomplit una de les funcions que van donar una gran esplendor a la ciutat de Fes: l'estudi de la tradició islàmica i del conjunt de lleis i disposicions que regulaven la vida social. Eren, a més, residència dels estudiants. Madrasses: Bu Inaniyya (1350), al-Attarin (1323), Seffarin (1280), al-Sahri (1321).

"Los pobres no hauríem de treballar, ser pobres ja és una feina, no?"

Fes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.