Una visió panoràmica de l'Iran dels nostres dies. Un passeig a través de la vida quotidiana de l'antiga Pèrsia sense filtres. La càmera són els dos ulls del viatger que prova de captar moments d'un país desconegut. Un tur de 20 minuts per les ciutats d'un dels països més grans i rics del món.
Anna Giralt GrisVida Diaria
18 Descripció arxivística resultats per al Vida Diaria
Mohamed Ramzam es un pakistanès que es guanya la vida repartint bombones de butano en al barri del Raval des que va arribar a Barcelona. Malgrat no disposar d'un sou i viure solament de les propines ha aconseguit portar els seus 3 fills i la seva dona des del Paquistà, i viuen en un magatzem habilitat com a vivenda en el cor del Raval, on segueixen aferrats a la tradició musulmana del seu país.
Iban del CampoRadio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.
Recorregut per la vida dels Pakistanesos de Barcelona. Ens parlen sobre la seva feina, el seu viatge fins arribar a Barcelona la seva família, entre d'altres. Visitem alguns dels llocs on solen estar: la Rambla del Raval, els locutoris, la platja de la Barceloneta i les tres Xemeneies.
Mohamed LaitiUna visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost de 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit tant sols armat de pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exercit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que les seves pròpies víctimes. La càmera al costat d'un grup de para-metges i activistes internacionals segueix els passos de l' exèrcit en el seu registre de la ciutat casa per casa. Al mateix temps la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de l'espai d'impunitat en què Israel es comporta habitualment.
Alberto ArceEls mercats de Fes, accessibles des de les vies principals de la medina, es troben normalment molt a prop de les entrades de la ciutat i reflecteixen la vitalitat d'un microsistema econòmic vinculat a les necessitats bàsiques de la medina i de l'entorn rural immediat.
Fes és una de les ciutats del nord d'Àfrica que va disposar d'un nombre més gran de madrasses, i d'una més gran bellesa arquitectònica. Les madrasses, antigues escoles alcoràniques, a hores d'ara visitables com a monuments públics, havien acomplit una de les funcions que van donar una gran esplendor a la ciutat de Fes: l'estudi de la tradició islàmica i del conjunt de lleis i disposicions que regulaven la vida social. Eren, a més, residència dels estudiants. Madrasses: Bu Inaniyya (1350), al-Attarin (1323), Seffarin (1280), al-Sahri (1321).
"Los pobres no hauríem de treballar, ser pobres ja és una feina, no?"
Fes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.
Guia anònim. Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.